La vespa asiàtica (“Vespa velutina nigrithorax”) és una espècie que viu originàriament a la Xina, el nord de l’Índia i Indonèsia. Aquesta vespa va arribar accidentalment l’any 2004 a França, al port de Bordeus, dins d’un contenidor que venia de la Xina. D’allí es va anar escampant pel sud de França, i l’any 2012 va entrar a Catalunya.
La vespa asiàtica ja és a Barcelona
La primavera del 2018 es va localitzar dins del Parc de Collserola i el juliol del mateix any, el primer niu a l’interior de la ciutat de Barcelona, concretament a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Els exemplars adults de vespa asiàtica s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i fruita madura. Les larves es nodreixen a base d’abelles i d’altres insectes que capturen les vespes adultes i porten fins al niu.
A la primavera les reines inicien les colònies construint petits nius en zones arrecerades, on la reina cria les primeres obreres. A l’estiu les obreres construeixen el niu secundari o definitiu, de grans dimensions, el qual s’emplaça preferentment a les parts altes dels arbres, tant en zones forestals com en àrees urbanes. El niu continua tenint activitat fins al desembre.
Per què és una espècie tan perjudicial?
La vespa asiàtica no és una espècie més agressiva o perillosa que les vespes autòctones, per bé que la seva picada pot resultar un mica més dolorosa. El problema de base és que en un niu secundari hi ha moltes vespes i un atac combinat podria resultar força més perillós.
Causa un greu impacte en la biodiversitat d’insectes autòctons i de retruc en la pol·linització, amb pèrdues de producció de fruits i flora silvestres.
Un rapinyaire autòcton capaç de depredar els nius de vespa asiàtica
Entre els anys 2011 i 2018 un equip de recerca de l‘Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va estudiar els nius d’una població d’aligot vesper (“Pernis apivorus”) que nidifica als parcs de la Diputació de Barcelona. Sorprenentment, l’any 2018 es van detectar fragments de vesper en un dels nius. Les cel·les del vesper eren de dimensions molt grans i per la mida només podien correspondre a una vespa autòctona molt rara en aquella zona, la vespa carnissera, o bé a la vespa asiàtica.
Mitjançant tècniques genètiques, els investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva van poder determinar sens dubte que es tractava de fragments d’un niu de vespa asiàtica.
Segons Roger Vila, responsable de l’estudi i investigador de l’IBE, “ja existien indicis i força sospites que l’aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, mitjançant tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar”.
Els resultat d’aquesta important troballa s’ha publicat per primera vegada en una revista científica.
L’aligot vesper
Francesc Xavier Macià, expert en rapinyaires i col·laborador de l’estudi, explica que aquest rapinyaire està adaptat a depredar nius de vespes, ja que “té plomes imbricades com les escates d’un peix per evitar picades, el bec en forma perfecta per extreure les larves, i una habilitat extrema per localitzar nius de vespa”.
L’especialista afegeix que en època reproductora aproximadament el 70 % del seu aliment es basa en larves de vespa. Tradicionalment s’alimentava sobretot a base d’unes vespes autòctones que fan el niu sota terra, els “vespers d’olla”. Es tracta de vespers amagats i de localització difícil.
L’aligot espia i analitza el comportament de les vespes fins a trobar el vesper. Quan el localitza, o bé n’ingereix les larves “in situ” —a terra— o bé, si té polls, n’agafa fragments i els transporta cap al niu. El fet d’estar a nivell del terra implica certs perills, ja que l’aligot pot ser atacat per alguna guineu o altres depredadors com els astors durant l’operació.
La vespa asiàtica instal·la els nius secundaris dalt els arbres, un fet que en facilita la localització per part de l’aligot i també minimitza el perill de ser atacat durant la ingesta.
Macià destaca la rapidesa amb la qual l’aligot ha incorporat com a font d’aliment la vespa asiàtica, ja que com a molt ha trigat un any a usar aquest recurs nou des que va aparèixer a l’àrea d’estudi.
On viu l’aligot vesper?
Aquest rapinyaire arriba a la primavera i marxa entre finals d’agost i el setembre. Viu sobretot als Pirineus i els Prepirineus i també es té constància que nia a la Serralada Prelitoral, cap al Montseny o Gallifa, per exemple. A la plana vallesana de moment no s’ha localitzat cap parella reproductora però sí, en canvi, en punts de la Serralada Litoral: Montnegre-Corredor o la Conreria. El primer niu localitzat a la Serralada Litoral va ser l’any 2011. Malgrat això, aquí la seva població és molt petita, de baixa densitat.
Es té constància que els aligots creuen també cap al cantó del Maresme —solen volar fins a 10 km al voltant dels nius quan busquen aliment—, però, de moment, no hi ha evidències clares de cap parella reproductora instal·lada a Collserola, malgrat que l’any 2017 se’n va veure algun exemplar portant branquillons al bec.
F. Xavier Macià ressalta que “els ecosistemes són molt dinàmics i que les relacions entre espècies evolucionen contínuament”. En aquest sentit, apunta que caldrà veure si aquest recurs alimentari nou farà augmentar la població d’aligot vesper i si apareixen parelles reproductores noves en altres zones.
L’aligot vesper eliminarà la vespa asiàtica?
Malauradament no podrà erradicar aquesta espècie invasora, però sí que suposà un bon aliat per controlar-ne la població. És l’única espècie autòctona coneguda a Europa capaç de depredar les colònies de vespa asiàtica en els moments de màxima producció d’individus.
Actualment s’està treballant a trobar trampes selectives les quals no afectin, de retruc, altres espècies d’animals.
