Ortofotografia de Barcelona. Font: ICGC

De manera periòdica l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) sobrevola el territori per generar un mosaic de fotografies aèries. Aquestes imatges, que es prenen des d’un avió, es coneixen com a ortofotografies i es poden consultar fàcilment des del visor de l’ICGC.

D’ençà del 2008 s’actualitzen cada any. Tenen tota mena d’aplicacions. Per començar, el fet de poder seguir amb detall els canvis que es produeixen al país tant des del punt de vista natural i paisatgístic com urbanístic ja sigui per l’acció humana o per fenòmens naturals com inundacions, temporals de mar, ventades o incendis.

A banda dels vols habituals, puntualment també se n’han fet després d’episodis meteorològics rellevants, com les riuades del Francolí i el temporal Gloria.

Com es fan les ortofotografies? Quines condicions s’han de donar per poder fer aquests vols?

La meteorologia hi té molt a dir

L’objectiu de les ortofotografies és poder tenir una radiografia de l’estat del territori, de manera que quan es fan els vols cal que no hi hagi ni un sol núvol. Per tant, a l’hora de dur a terme aquesta tasca la meteorologia hi té molt a dir. Quines condicions hi ha d’haver?

N’hem parlat amb Miquel Soro, geògraf i pirineista, treballador de l’ICGC i un gran expert d’aquesta matèria. Explica que a banda del cel net de núvols és imprescindible que l’elevació solar sigui de més de 40 graus per evitar que hi hagi gaire ombres.

A més, és necessari que no hi hagi pols en suspensió que pugui enterbolir les imatges i també que no hi hagi turbulències, ja que les fotografies podrien quedar borroses.

La neu dels Pirineus i les èpoques plujoses són males conselleres

Normalment els vols es fan durant la meitat càlida de l’any, evitant els mesos d’hivern. Els Pirineus s’intenten sobrevolar prou avançat el calendari perquè tan sols hi quedin les congestes de neu permanents, però alhora prou d’hora per evitar les primeres nevades de la temporada.

En anys plujosos, la feina es complica. Un clar exemple va ser l’any 2018, en què s’encadenaven episodis de núvols abundants i pluges de manera molt seguida. Això feia que costés que hi hagués les condicions adequades per dur a terme els vols i va allargar la finalització de les tasques més enllà del que és habitual.

Ortofotografia en què es poden veure el Besiberri Sud (3.023 m, a la part de sota de la imatge) i el Besiberri del Mig (2.995 m, a la part superior), amb algunes congestes de neu. Font: ICGC