Les flors exuberants i vistoses de les xicrandes són unes de les més apreciades pels barcelonins. La floració d’aquests arbres l’associem cada any a l’aproximació de la calor d’estiu.
Enguany els exemplars urbans estan iniciant la floració uns dies abans de l’habitual, tal com ja va passar l’any passat, probablement a causa dels alts i baixos de temperatura dels darrers mesos.
La floració s’allargarà fins a finals de juny.
La xicranda, un arbre present a moltes ciutats del món
La xicranda és un arbre especial que mai passa desapercebut quan floreix, motiu pel qual s’empra en jardineria i com a arbre urbà des de fa molts anys a diverses ciutats d’arreu del món. Malgrat això, només pot viure en ciutats de clima suau, ja que detesta les glaçades.
Durant el mes de novembre (primavera austral) floreix amb força a Sud-amèrica, en països com el Brasil, l’Argentina o Bolívia, d’on n’és autòctona. La ciutat de Buenos Aires es tenyeix de porpra a principis de novembre.
Pretòria, ciutat de Sud-àfrica, és coneguda amb el sobrenom de la ciutat de les xicrandes. Aquesta ciutat de clima Mediterrani té actualment 70.000 exemplars. La temporada de floració a Sud-àfrica va des de finals de setembre fins a mitjans de novembre, per bé que el millor moment es produeix a mitjans d’octubre.
A la Ciutat de Mèxic les xicrandes floreixen abans que a la capital catalana: entre finals de març i a l’abril.
La xicranda
La xicranda és un arbre força modest al llarg de l’any, d’alçària mitjana —a l’entorn dels 10 metres—, però que crida, i molt, l’atenció entre finals de maig i principis de juny per la seva floració, molt espectacular.
Les flors, en forma campanes de color lilós, es caracteritzen per ser força grosses i molt nombroses. Apareixen justament abans que apareguin les fulles, cauen a terra amb celeritat i encatifen carrers i voreres. Tenen l’inconvenient de ser especialment enganxoses, un fet a tenir molt en compte si hem d’estacionar el nostre vehicle sota d’algun exemplar.
Les fulles de la xicranda tenen un comportament un xic estrany, ja que a Barcelona solen aguantar damunt l’arbre el pic de l’hivern i acaben caient a finals d’aquesta estació o principis de primavera, una mica a la inversa de la majoria d’arbres. Es tracta de fulles compostes i d’aspecte similar al de les mimoses o les falgueres.
La fusta de la xicranda és molt valorada i cal destacar que totes les parts d’aquest arbre són tòxiques, per bé que també és una espècie amb moltes propietats medicinals.
On podem veure xicrandes a Barcelona?
De xicrandes en trobem exemplars repartits per tota la ciutat, bé de forma isolada o en petits grups. Cal destacar per la seva bellesa i antiguitat l’exemplar nascut l’any 1904 catalogat per l’Ajuntament de Barcelona que viu al carrer d’Alfons XII, a tocar del carrer dels Madrazo.
També hi ha exemplars especialment fotogènics a la Sagrada Família o a l’avinguda de les Drassanes. A banda, en podem trobar a la plaça del Nord (Gràcia), a la plaça de Lesseps, al carrer de Guipúscoa, a la rambla de Prim, als carrers dels Ferrers, de Darnius o de Jules Verne, a l’avinguda de Pedralbes, a la via Augusta (a prop de General Mitre) o a la plaça de les Glòries i de Letamendi, entre d’altres.
També se’n poden localitzar als parcs de Montjuïc, la Pegaso i Diagonal Mar o als Jardins del Clot de la Mel, entre d’altres.
