Quan ens vam haver de confinar, el març del 2020, l’escultora en ferro Patricia Cancelo volia ajudar a combatre la covid i no sabia com. Amb la seva amiga, Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, van rumiar de quina manera podia col·laborar en la lluita que les persones sanitàries estaven lliurant dia a dia.
Se’ls va ocórrer posar a la venda un lot d’obres de Cancelo per destinar aquells diners —10.000 euros— a investigar sobre l’efecte de la covid en les dones embarassades. Gràcies a aquells diners, “vam ser un dels primers en publicar a la revista ‘Lancet’, juntament amb el Clínic i Sant Joan de Déu, per aconseguir un gran nombre de gestants i demostrar que realment en la gran majoria dels casos la malaltia és asimptomàtica o té poca repercussió” en els nounats, explica Llurba.
Una exposició de més de 100 obres
Arran d’aquella experiència, durant el mes de març Cancelo i la Fundació de l’Hospital de Sant Pau han organitzat una exposició coral, de més de 100 obres d’11 artistes, alguns urbans, com Balu i Art is Trash, i d’altres “que tenen més renom”, com Tàpies i Barceló, aportats pel marxant d’art Marc Latorre, ha explicat l’escultora.
Els preus van dels 20 als 20.000 euros i es destinen gairebé íntegrament a la causa (els artistes es queden un petit import de la venda per cobrir despeses de producció). “Aquesta exposició està feta per seguir investigant, perquè la investigació és molt cara i els recursos públics són limitats”, ha destacat Llurba.
Un llenç de quatre metres
La mostra, anomenada “Art solidari”, s’ha pogut veure en una sala del Recinte Modernista de Sant Pau. Una de las artistes que han col·laborat a la mostra d’art solidari és Irene Valiente, més coneguda com a Valiente_Creations, que, instal·lada al taller de l’escultora Patricia Cancelo, al barri del Camp d’en Grassot, ha creat una tela de quatre metres de llarg per l’exposició.
Ella treballa sobre molts suports, des de mur fins a paper, però sempre fent formes orgàniques que reinterpreta de la natura. La seva vida és la pintura i, de fet, assegura: “Si no pintés crec que em moriria”. A més, és docent d’art a un centre educatiu i fer les classes a distància durant el confinament li ha resultat “molt dur…Fer dibuix tècnic era horrible”, comenta, perquè no tenia impressora a casa i valorar-ho en pantalla era complicat per a ella.
