Sílvia Oliver és actriu amateur i va començar a fer teatre amb el seu pare. Res estrany ni fora del comú si no fos que el seu pare era un dels poetes, dramaturgs i traductors de teatre més rellevants del país: el seu pare era Joan Oliver, més conegut amb el pseudònim de Pere Quart.
La figura de Pere Quart
Nascut a Sabadell l’any 1899 i mort a Barcelona el 1986, Joan Oliver està considerat un dels grans poetes del segle XX. Els seus versos destaquen per una actitud crítica, irònica, original, àgil i realista. L’experiència traumàtica de la Guerra Civil i de l’exili el van portar cap a una escriptura i una visió del món desolada i escèptica. Va rebre, entre d’altres, el Premi Lletra d’Or, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Ciutat de Barcelona.
La filla de l’autor d’obres com ‘Vacances pagades’ i ‘Oda a Barcelona’ recorda que de petita no tenia ni idea de la rellevància que tenia el seu pare, detall que va descobrir de gran.
Quan tenia 16 o 17 anys vaig pensar: ostres, aquest senyor molt important, és el meu pare
El teatre a la sang
La seva passió pel teatre la va viure primera amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Ella, que fa 50 anys que viu al barri de Sant Antoni, és actriu amateur i va fundar fa 40 anys la companyia teatral de barri El Triangle, amb un grup de persones amants de les arts escèniques.
L’exili
A la memòria té estius amb Miquel Martí i Pol i les visites assídues de Xavier Benguerel i Miquel Martí i Pol a Roda de Ter, tots dos grans amics del seu pare.
‘Les corrandes d’exili’ són un dels poemes més coneguts de Pere Quart que recorden la seva etapa de l’exili després de la Guerra Civil. Uns versos cantats, musicats i escoltats per diverses generacions i que comença amb “Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re. Si la lluna feia el ple, també el féu la nostra pena”
Sempre parlava de l’exili am tristor, tot i que va ser un exili daurat, no va patir penúries com molta gent, però sí la pena d’haver de deixar la pàtria, la cosa que més estimava del món.
La Sílvia, Sileta com li deia el seu pare, s’emociona quan recita a la Brigitta Lamoure el vers que el seu pare li va dedicar quan va fer la comunió.
