Des del Penya-segat de Montjuïc, l’Antonio Baños ha anat a buscar falcons i d’altres espècies que s’han reintroduït a la ciutat, acompanyat de Sergi García, membre de l’entitat conservacionista Galanthus.
Set parelles de falcons a Barcelona
Es tracta d’un projecte que ve de lluny: l’any 1999 l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la reintroducció del falcó pelegrí en coordinació amb l’empresa Thalassia Estudis Ambientals. L’objectiu era recuperar una espècie que ja havia viscut a la ciutat fins al 1973, any en el qual va desaparèixer la darrera parella que criava a Santa Maria del Mar. La iniciativa pretenia, de retruc, fer disminuir el nombre de coloms a l’entorn dels nius, aliment dels falcons, com també ho són les cotorretes de pit gris, tórtores, estornells, merles o orenetes, entre d’altres petits ocells.
Actualment hi ha set parelles reproductores que se situen en espais com el penya-segat de Montjuïc , la Torre del Rellotge del Telefèric i la Sagrada Família són alguns dels espais on nien els falcons, un dels éssers vius m´és ràpids, sobretot quan cacen.
Reintroducció d’eriçons a Montjuïc
A Montjuïc també trobem un punt d’aclimatament d’eriçons, un mamífer que s’està estenent a causa de l’urbanisme que aposta pels corredors ecològics cap a l’interior. A Montjuïc sempre hi hagut eriçons, i ara s’han reintroduït, gràcies a aquests punts que els permeten tenir una espai de guariment.
Reserva d’amfibis i ratpenats
Molt a prop dels Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer trobem una bassa de reproducció de plantes aquàtiques halòfiles, és una reserva d’amfibis, una espècie molt repartida als parcs més històrics de la ciutat com ara, Palau Pedralbes, Laberint d’Horta i els parcs de Montjuïc.
També trobem caixes nius per a ratpenats, uns espais on es refugien, un animal que posa a ratlla moltes plagues, com ha passat al Delta del Ebre que s’ha provat que gràcies als ratpenats s’ha pogut reduir l’ús de pesticides al camp.
