compartir
El cap Nordkinn. Aquest és el punt geogràfic situat més al nord de l’Europa continental. Està situat per damunt del cercle polar àrtic, a 71 º de latitud nord, i és el primer lloc continental on estaran poc més de dos mesos sense veure el sol. Des del 20 de novembre fins al proper 22 de gener, 63 dies consecutius sense veure el sol i amb una gran foscor, aquest indret ens deixa unes dades molt curioses.
Gairebé una hora menys de llum en un sol dia
Us imagineu perdre gairebé una hora de llum solar en només un dia? Us imagineu guanyar-ne quatre hores en només 10 dies? Doncs bé, tot això, al cap Nordkinn (i d’altres punts a la mateixa latitud), passa.
Amb la proximitat del solstici d’hivern (21 de desembre) els dies s’escurcen de forma irremeiable. El solstici d’hivern és el moment de l’any en què el sol té el seu punt més baix respecte de l’horitzó. En el cas de Barcelona, el 21 de desembre, al migdia solar, el sol només s’aixeca 25,2 º respecte de l’horitzó. Al cap Nordkinn, el dia 20 de novembre el sol quedarà ja per sota de l’horitzó fins a arribar al seu punt mínim, el dia del solstici, quan el sol, en el seu punt més àlgid, queda gairebé 5 º per sota de l’horitzó.
La importància que el sol superi l’horitzó
I és precisament aquesta proximitat a l’horitzó la que fa que petites variacions suposin un gran augment o disminució de les hores de sol en un dia determinat.
Així, en pocs dies, la zona més al nord del continent passa de tenir moltes hores de sol a tenir nits polars. Aquest 20 de novembre el punt més septentrional de l’Europa continental perdrà, d’un dia per l’altre, 58 minuts de llum solar mentre que a Barcelona n’haurem perdut, en el mateix interval de temps, “només” un parell de minuts o a Tarifa (el punt més meridional de l’Europa continental) només un minut i mig.
Superar l’horitzó, per poc que sigui, fa passar del dia a la nit i de la nit al dia en pocs dies. Així, el que ara és l’arribada sobtada de la nit polar, a finals de gener, es transforma en un guany de llum espectacular. Aleshores, ben entrat el mes de gener, el punt més septentrional de l’Europa continental guanyarà quatre hores de llum solar en només 10 dies, que en seran nou a finals de febrer abans no arribi, el proper 11 de maig, el sol de mitjanit: 24 hores amb el sol lluint.
Cal remarcar, però, que en aquest punt no s’arriba mai al punt de foscor absoluta les 24 hores del dia. Fins i tot en el moment del solstici d’hivern, el cap Nordkinn gaudeix d’unes hores de “crepuscle civil”, moment en què tot i no haver-hi sol, la seva refracció, malgrat estar per sota de l’horitzó, permet fer activitats normals quotidianes perquè equivaldria a un vespre barceloní, minuts després de la posta de sol.
