A gairebé una hora en cotxe de Barcelona hi ha Pirotècnia Igual, una empresa familiar ubicada al terme municipal de Canyelles i que ja va per la cinquena generació. Va fundar-se el 1880 a un taller del centre de Barcelona, explica Patxi Igual, ara al comandament de l’empresa amb els seus dos fills.
El seu besavi era valencià i va establir-se a Barcelona fins al punt de convertir-se en una referència indubtable al sector: “Va treballar per al Ministeri de Defensa de la Generalitat de Catalunya als anys 30. Per a l’exèrcit de Catalunya!”, explica.
Patxi Igual porta tota la vida fent focs artificials i dissenyant espectacles, i malgrat tot diu: “Encara no m’he acostumat que no em tremolin les cames quan comença, és por escènica. I el que t’emociona de veritat és quan dius: feina feta”.
Del Barcelona 92 al Piromusical descentralitzat
La família Igual ha firmat els focs artificials de les grans celebracions barcelonines, des de la cloenda dels Jocs Olímpics del 92 fins al Piromusical de la Mercè 2021, que es va realitzar simultàniament a diversos punts de la ciutat. També treballen molt per a l’estranger, en especial al Brasil, Xile i els Emirats Àrabs.
La pirotècnia és una cosa que enverina, és màgica. Veus que la gent gaudeix! Quan tens un milió de persones a la platja de Copacabana… el directe és engrescador. Es barreja la indústria amb l’art, i això és bonic.
50 % química, 50 % física
A les instal·lacions d’Igual tots els artefactes es fan a mà des de zero. Una artesania que asseguren que no es podria mecanitzar, pels riscos que comporta el propi producte. Quan s’han de traslladar a l’estranger per fer-hi algun espectacle, els artefactes van en avió xàrter sense passatgers a bord.
Patxi Igual explica que un foc artificial és “una barreja de química i física. Els colors són química pura, i després tens tota la part física de propulsió, alçària… i s’ha de trobar la quantitat de pólvora que necessites per impulsar-lo”.
Sobre les tonalitats dels focs artificials, assegura que “pots fer tots els colors”, tot i que n’hi ha que tenen “més lluminositat, com un blanc, groc o verd, i d’altres que no tanta”, com els tons pastel.