Per tota la ciutat hi ha molts sacs o contenidors amb runa de les obres de millora o enderroc d’edificis o habitatges. En Joan Moliner, cada dia quan va en bicicleta a treballar com assessor laboral s’atura entre aquests sacs per intentar trobar rajoles de mosaic hidràulic. Són les peces que van aparèixer sobre l’ any 1857 a Itàlia i que van exportar a França i, de Catalunya, a la resta de l’estat i del món.
Recuperar part de la història de la ciutat
Unes rajoles que avui en dia continuen a molts terres d’habitatges de Barcelona amb dibuixos i formes molt diferents. Ara tornen a estar de moda, però durant molts anys s’han tret de molts terres d’edificis de la ciutat. Ara en Joan Moliner les recupera per saber on es van fabricar i per convertir-les en objectes de decoració. Cadascuna que troba les guarda a la terrassa de casa seva. Les neteja i poleix fins que tenen gairebé el seu aspecte original. I en treu informació de qui les va fabricar i a on.
El que em va atrapar molt és que darrere de les rajoles sempre trobem una mica d’ informació del fabricant
En Joan és un apassionat d’aquestes peces mentre confessa: “El que em va atrapar molt és que darrere de les rajoles sempre trobem una mica d’informació del fabricant i d’on s’ha fabricat. Per exemple, Escofet Fortuny, una de les gran empreses de rajoles que es van associar el 1886 i van estar-hi fins al 1895. A Barcelona hi havia tres fàbriques molt importants i altres petits tallers que copiaven dissenys”
El mosaic hidràulic: un art?
En Jordi Griset fa 20 anys que investiga l’origen i els diferents tipus de rajoles de mosaic hidràulic. Una investigació que l’ha portat a publicar el llibre ‘El arte del mosaico hidráulico’, de l’editorial Invisibles, en què reivindica que és un art.
Per a ell aquestes peces decoratives i funcionals són un art, i sentencia: “Jo insisteixo i reivindico que això és un art, però hi ha molta gent que diu que no perquè és un paviment i el paviment es trepitja i per molts no pot ser un art perquè en ser trepitjat no té cap valor. Jo reivindico que és un art perquè dissenyadors com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch en van dissenyar. Per tant, les feien les dissenyaven grans artistes i, el que fa un artista, és art”
Per molts no pot ser un art perquè en ser trepitjat no té cap valor. Jo reivindico que és un art
Un paviment que sorgeix per imitar la burgesia
Les primers referències que es tenen de les rajoles hidràuliques daten als voltants de l’any 1880. Un tipus de paviment que va viure la seva època d’esplendor durant el Modernisme i que abraça des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Un paviment ideat per imitar els materials que la burgesia utilitzava per fer les cases.
Jordi Griset explica que les rajoles neixen com a imitació d’ altres paviments que tenia la burgesia com el parquet, el marbre i pedres naturals. La població no podia pagar això, però ho volia, per això els primers models que es troben són reproduccions de parquet o de marbres molt mal fets.
A partir dels anys 60 va arribar el terratzo, que era molt més barat.. Per això en una època que tothom volia coses llises i poc carregades, la agent va començar a llençar-les quan feien reformes. Ara que tornen a estar de moda s’en fabriquen de noves, però `segons Griset “no ho serà com ho va ser durant el modernisme”.
