‘Shorta. El peso de la ley’’ és un thriller nòrdic molt actual perquè parla sobre la violència policial a través del cas d’un noi migrant en estat molt greu estant sota tutela judicial, fet que desencadena enfrontaments entre la gent dels suburbis i la policia.

L’argument

A la Dinamarca actual, una societat multicultural, segregada i plena de tensions racials, un jove migrant de segona generació entra en coma estant sota tutela policial. Mentre dos agents fan la patrulla rutinària, s’anuncia la mort del noi. I això desencadena violents disturbis en el veïnat, que es converteix en un infern sense sortida per als policies.

Els directors

Anders Ølholm va debutar el 2013 com a guionista del film infantil ‘Antboy, el petit superheroi’, que es va acabar convertint en una trilogia. Al 2015, va dirigir un curtmetratge anomenat ‘King’. Curiosament, Frederik Louis Hviid va signar aquell mateix any un curt que també es deia ‘King’, presentat a Canes. ‘Shorta. El peso de la ley’ és el primer llargmetratge per a tots dos i la seva primera col·laboració junts.

En àrab, “shorta” significa “policia”. I, quan van començar a treballar en el guió, els directors no podien imaginar que seria d’una actualitat tan terrible. Està protagonitzat per dos dels actors danesos més cotitzats del moment, Jacob Lohmann, a qui hem vist a les sèries ‘Quan la pols es fa cendra’ o ‘La ruta dels diners’, i Simon Sears, intèrpret, entre d’altres, d’‘Algo en que creer’.


Al costat d’ells, el debutant Tarek Zayat es revela com un autèntic descobriment en aquest viatge al fons de la nit d’una parella de policies perduts en el laberint d’aquest barri fictici d’una ciutat danesa sense nom, convertit en una ratera, al qual arrosseguen a un jove marroquí que, a poc a poc, passa de presoner a aliat en la lluita per la supervivència. 

La crítica

Per sobre de tot, aquesta és una pel·lícula de gènere. Tenint com a referents cineastes com William Friedkin, Sydney Lumet i Walter Hill, ‘Shorta. El peso de la ley’ parla d’una societat en què tant el jovent migrant i desfavorit que malviu als suburbis, i que se sent demonitzat i incomprès, com una policia amb excés de feina i mal pagada, que també viu una situació difícil i, sovint, és empesa a un comportament violent dominat pels prejudicis, estan condemnats a enfrontar-se.

‘Shorta. El peso de la ley’ no és una simple pel·lícula de denúncia de la brutalitat policial cap a les minories dels guetos de les grans ciutats, és un film de gènere, sòlid i oportú, que mai cau en els tòpics més previsibles. Si bé és cert que el que ens explica ho hem vist en altres pel·lícules, com ‘El odio’, de Mathieu Kassovitz, o ‘Los miserables’, de Ladj Ly, la seva potent energia manté la tensió constant i provoca un debat que pertoca a tota la societat. Emocionant i molt entretinguda.