Cesc Gay, Paula Ortiz, Mariano Barroso, Juanma Bajo Ulloa, Gracia Querejeta, Agustín Díaz Yanes, Oriol Paulo, Javier Ruiz Caldera, Maria Ripoll o Rodrigo Sorogoyen s’aproximen cadascun a una pel·lícula de Martin Scorsese per analitzar-la des del seu particular punt de vista, com a espectadors i com a cineastes.

El llibre està coordinat pel periodista valencià Pau Gómez. Doctorat amb una tesi sobre la separació familiar a les pel·lícules de Steven Spielberg, l’autor ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria a Ràdio 9, on ha dirigit diversos programes especialitzats. També ha publicat dos llibres sobre Indiana Jones i estudis sobre David Fincher o Robert Zemeckis.

Després d’un pròleg de Rodrigo Cortés, Gómez ens presenta un assaig interessant sobre el revers del somni americà a la filmografia de Scorsese. Net d’immigrants italians, que va créixer envoltat de pobresa i delinqüència, el cineasta es va refugiar a les sales de cinema. Tot i que es podria dir que ell sí que l’ha aconseguit, les seves pel·lícules tracten sovint sobre aquells que s’han obsessionat per l’èxit, i hi han volgut arribar a qualsevol preu.

Cada director, un capítol i una pel·lícula

Cada capítol està escrit per un director o directora diferent, i parla d’una pel·lícula en concret. Ajuda a conèixer la filmografia de l’autor del text per entendre millor el seu punt de vista. I també és molt útil tenir fresca la pel·lícula de què parla, perquè no acostumen a ser anàlisis a l’ús, sinó opinions sobre alguns aspectes concrets o una aproximació personal i poc convencional. Al final de cada article, hi ha una breu biofilmografia de qui escriu la ressenya.

El primer títol és ‘¿Quién llama a mi puerta?’, per part de José Skaf. A partir d’aquí, se segueix una línia cronològica: Inés París parla de ‘Boxcar Bertha’ des d’un punt de vista feminista; Mariano Barroso, de la violència de ‘Taxi Driver’; Daniel Calparsoro, de l’èpica de ‘Toro salvaje’… A vegades, ens redescobreixen films que es consideren menors, com ‘El rey de la comedia’, però no sempre són discursos totalment afalagadors, com el cas d”El color del diner’, per part de Gracia Querejeta.

El conflicte entre director i guionista a ‘La última tentación de Cristo’, les tècniques narratives d”Un dels nostres’ o l’excés i el risc de ‘Casino’; la visió del nou món de ‘Gangs of New York’, la importància dels actors d’‘Infiltrats’ o la festa grotesca d’‘El lobo de Wall Street’. Un a un, anem seguint amb passió els diferents textos fins arribar a la gravetat d”El irlandés’, per part de Paula Ortiz. Cada director s’hi aproxima de manera diferent, a vegades més personal, a vegades més acadèmica, però en la majoria dels casos curiosa i, fins i tot, reveladora.

La crítica

Només per afegir algun però: hi ha capítols que tenen un títol que resumeix de què es parlarà però d’altres no, cosa que no ajuda a crear una visió homogènia de conjunt. I també, de la mateixa manera que es parla d”El último vals’, hauria estat bé que haguessin parlat  dels altres documentals musicals que Scorsese ha fet al llarg de la seva carrera. Amb tot, un recorregut ampli i diferent dels estudis habituals que s’han publicat sobre un dels directors nord-americans més importants dels darrers 50 anys.

L’univers cinèfil de ‘La cartellera’

Llibres, DVD i tot el material que ens ajuda a entendre les claus de l’univers cinèfil. Consulta tots els continguts

La Cartellera