Ni ser feminista és només cosa de dones, ni hi ha només un dia que s’hagi de reivindicar aquesta lluita. El paper de la dona ha anat evolucionant, també en el cinema, ja sigui davant o darrere d’una càmera.  Aquestes recomanacions literàries  ens acosten a les dones que han fet història en la història del setè art.

1

‘Marilyn. Una biografía’

María Hesse ( Editorial Lumen )

Els mites són immortals. Hi podem tornar una vegada i una altra des de nous punts de vista. Això és el que ha fet la dibuixant i escriptora María Hesse amb la figura de Marilyn Monroe. Una falsa autobiografia il·lustrada a ‘Marilyn. Una biografía’, de l’Editorial Lumen que, segurament, ens farà veure les seves pel·lícules d’una altra manera per, com diu l’autora, trobar-nos amb la veritable Marilyn.

Darrere de l’actriu més coneguda de la història del cinema del segle XX, s’amagava una dona que segueix sent una gran desconeguda. La vida de Marilyn Monroe està plena de moments especials que descobrim amb una mirada que posa el focus sobre el que podem anomenar el costat lluminós de l’actriu.

Narrat en primera persona, com si fos la mateixa Marilyn qui ens explica la seva vida, el llibre s’estructura en capítols titulats amb el nom de famoses pel·lícules de l’estrella. El text està enriquit amb petits textos de la pròpia Marilyn extrets d’entrevistes, llibres, poemes o diaris personals que, d’alguna manera, complementen el relat.

CART llibre marilyn maria hesse

Tot acompanyat d’il·lustracions molt belles i molt evocadores amb el peculiar estil de l’artista, ple de plantes i flors que, a cada pàgina, il·luminen el que ens està descrivint.


2

‘Agnès Varda. Espigadora de realidades y de ensueños’

Imma Merino (Col·lecció Nosferatu)

La vida i l’obra d’una dona vista i estudiada per una altra dona. El llibre d’Imma Merino sobre Agnès Varda és molt més que un assaig cinematogràfic, és un homenatge a una forma de viure i entendre el món.

Merino és una de les crítiques més prestigioses d’Espanya. Llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra, fa 30 anys que escriu sobre cinema i temes culturals al diari ‘El Punt’. És professora a la Universitat de Girona i a la Pompeu Fabra.

El 1984, Merino va quedar enlluernada per ‘Sense sostre ni llei’, d’Agnès Varda. Així va néixer el seu interès per aquesta directora que va començar a fer un cinema diferent a mitjans dels anys 50 a França. Un interès que va esdevenir admiració quan va veure, l’any 2000, ‘Los espigadores y la espigadora’ i que va acabar fructificant en la seva tesi doctoral, ‘Subjectivitat i autorepresentació en el cinema d’Agnès Varda’, base i origen d’aquest llibre magnífic que recull una de les últimes llargues entrevistes que va fer la cineasta.

El llibre té dues parts. La primera, adaptació de la tesi, va des dels seus inicis el 1954 amb ‘La Pointe Courte’, fins al seu últim autoretrat fílmic, ‘Varda por Agnès’, estrenat poc abans de la seva mort. La segona, recull l’entrevista, que parla de l’actualitat de la vida política i social, amb una especial atenció a les lluites de les dones per la igualtat. El cinema del passat i del present, el de França i el d’Espanya, ocupen un temps compartit amb la vida familiar i la recerca d’un gat malalt que ha desaparegut.

Com totes les publicacions de la Col·lecció Nosferatu, es completa amb una amplíssima documentació i fotografies, entre les quals destaca la que l’autora i la directora es van fer juntes davant de casa. ‘Agnès Varda. Espigadora de realidades y de sueños’ és un llibre que ens torna una mica de la llibertat d’aquesta dona excepcional.

‘Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual’

Elisa McCausland, Diego Salgado (Errata naturae)

L’explosió del moviment feminista dels darrers anys es pot comparar amb el naixement d’una supernova, una nova estrella que apareix a l’horitzó, extraordinàriament potent, capaç d’il·luminar la realitat. Els autors s’endinsen en la ciència-ficció, tant al cinema com en tots els àmbits de la cultura popular, per descobrir-hi la presència femenina al llarg del segle XX i XXI.

Elisa McCausland és una jove periodista madrilenya especialitzada en cultura popular i feminisme. Escriu de manera habitual sobre còmic, cinema i literatura. Diego Salgado és crític de cinema. Tots dos són autors del podcast ‘Trincheras de la Cultura Pop’.

Els autors van començar a pensar en aquest llibre quan van ser conscients que faltava, en l’anàlisi feminista, una mirada sobre la seva presència i influència en la cultura popular. Per això el recorregut, que va des de les primeres pel·lícules fins a les més contemporànies, és històric i contextualitzat amb la realitat, començant per les utopies literàries vinculades al moviment sufragista, amb una especial atenció al cinema alemany d’entreguerres.

El llibre es divideix en capítols que permeten al lector recordar amb una altra mirada les pel·lícules, els còmics, les sèries de què es parla. Però, en cap moment, donen per conclusives les seves idees, deixant que es puguin qüestionar, enriquir o compartir. El segon objectiu és acostar-se a la ciència-ficció com a espai transformador del nostre temps passat, present i sobretot futur. És en aquest sentit en què el feminisme juga un paper fonamental, en ser una energia renovadora que lluita per la igualtat en una societat més justa per a tothom. Entretingut, gens dogmàtic i ple de curiositat per descobrir noves maneres de veure un gènere, ‘Supernovas’ és una reivindicació d’allò que s’oculta a primera vista.

‘Féminin féminin. Las mujeres de la Nouvelle Vague’

Josefina Schargorodsky (Avenauta)

Hi ha moltes maneres d’apropar-se al cinema. Totes són interessants i necessàries. Però n’hi ha algunes que, a més, són boniques. És el cas d’aquest curiós llibre sobre les dones que van protagonitzar el cinema de la Nouvelle Vague.

A París, a finals dels anys 50, va sorgir una nova generació de cineastes que s’atrevien a fer un cinema més lliure, amb rodatges al carrer i actors joves i desconeguts. Va ser el moviment que coneixem com la Nouvelle Vague. Al 2018, Josefina Schargorodsky, una jove dissenyadora i il·lustradora argentina va decidir retre el seu personal homenatge a les dones que van protagonitzar aquest moviment rupturista amb una sèrie de dibuixos d’algunes d’elles.

L’elecció del moment el justifica l’autora perquè aquestes dones representaven una època de canvis, una idea de bellesa diferent, una reivindicació del plaer, l’alegria i la valentia d’estimar i sentir amb llibertat. Per il·lustrar-ho, va decidir escollir 11 protagonistes, nou actrius, una directora i una escriptora, directora i guionistaCadascuna d’elles té dues pàgines dedicades. Una, amb una petita biografia, anècdotes i curiositats de la seva vida, algunes molt desconegudes pel públic. Una altra, amb una pel·lícula important en la seva carrera.

Pintat a mà, amb un traç senzill i net, de colors clars, combinant objectes i curiositats, el llibre de Josefina Schargorodsky està posseït de l’estil i l’esperit d’aquestes dones a les quals retrata des de la seva mirada personal. ‘Féminin Féminin’ és un preciós llibre per regalar, especialment a les noies que encara no hagin descobert aquestes actrius ni les pel·lícules que van fer. Segur que conèixer-les a través d’aquestes pàgines pot despertar en elles el desig de veure els films i de saber més coses d’aquestes dones inigualables.

5

‘Cineastas emergentes: mujeres en el cine del siglo XXI’

Annette Scholz i Marta Álvarez (Iberoamericana-Vervuert, Colección Aproximaciones a las Culturas Hispánicas)

‘Cineastas emergentes: mujeres en el cine del siglo XXI’ s’acosta a l’obra realitzada per dones iberoamericanes al segle XXI, donant a conèixer diferents aspectes del cinema fet per aquestes noves creadores a tots dos costats de l’Atlàntic: Espanya, per una banda, i l’Argentina, Mèxic, Xile, Colòmbia, Cuba i Paraguai, per l’altra.

Dues són les autores responsables de l’edició que disposa de firmes d’assagistes importants i crítiques espanyoles i llatinoamericanes. Annette Scholz ha treballat per a diversos festivals de cinema a Europa i va coeditar el llibre ‘El cortometraje español (2000-2015): tendencias y ejemplos’. Marta Álvarez és professora titular a la Universitat de Bourgogne Franche-Comté, a França. El seu treball d’investigació es reparteix entre la literatura i el cinema espanyol contemporanis. Ha coeditat ‘No está quieto: nuevas formas documentales en el audiovisual hispánico’.

Tres idees recorren el llibre. La primera, la paraula “emergents” del títol, que té una doble lectura: el fet que, efectivament, en aquests 20 anys han aparegut moltes noves professionals del cinema però, al mateix temps, la majoria han tingut i tenen una difícil continuïtat i es queden ancorades en aquest primer moment emergent.

La segona idea és la d’apropar-se al món del cinema fet per dones, no només des de la perspectiva de les directores, sinó ampliant el ventall a altres camps de la producció en què les dones encara tenen molt camí per recórrer fins a aconseguir una certa igualtat en una indústria encara molt masculinitzada. I, en aquest sentit, apropar-se a terrenys de la producció que solen ser marginals o en perpètua emergència respecte al cinema dominant, és a dir, el documental, l’animació i el curtmetratge, on hi ha una forta presència femenina.

La tercera idea també és important. Al Manifest de 25 punts que Deborah Shaw proposa a la primera part, s’exposen les línies mestres del que ha de ser l’anàlisi d’un cinema feminista, amb alguns punts interessants i potser conflictius, com el de tenir l’home com un aliat i considerar els directors homes com a realitzadors feministes. És important destacar aquest punt perquè enriqueix la lectura del llibre i l’allunya de postures maximalistes d’un feminisme radical, a vegades, una mica intolerant. El llibre es completa amb un DVD amb nou curtmetratges subtitulats, tres espanyols i sis llatinoamericans que il·lustren i acompanyen el text, i material didàctic. ‘Cineastas emergentes’ és una oportunitat per apropar-se una mica més a un fenomen imparable: la presència de les dones al cinema.

6

‘La chica del tatuaje encima del culo’

Amy Schumer (Editorial Contra)

És la figura més transgressora de la televisió, és una dona jove, és una força de la naturalesa i, a més, Amy Schumer es revela com una narradora excel·lent en aquest llibre de títol ben curiós: ‘La chica del tatuaje encima del culo’.

Es pot pensar que algú que encara no té els 40 anys no té gaire vida per explicar. En el cas d’Amy Schumer, això és un error. La “show woman”, que es va fer famosa pels seus àcids monòlegs al programa ‘Inside Amy Schumer’, guardonat entre altres premis amb un Emmy, ens explica en aquest divertidíssim llibre no només la seva vida, sinó la d’una generació que ha crescut amb ella.

L’Amy escriptora aplica al llibre el mateix estil dels seus famosos monòlegs que l’han convertit en una de les humoristes més cotitzades i provocadores. Parla de sexe, del cos femení, de les relacions familiars i sentimentals, de les seves fílies i fòbies, sense por ni complexos. Explica la seva vida i les seves tenses relacions amb una mare manipuladora i inestable, un pare absent i malalt i una germana còmplice. També parla dels amics de l’escola, dels companys de la feina i dels seus problemes personals. Tot amb un to amè i desinhibit, que contagia el seu humor.

El llibre es llegeix molt de pressa i venen ganes de fer-ho en veu alta, perquè Schumer escriu com parla i sembla que l’escoltis quan interpel·la el lector, com fa habitualment als seus espectacles. Però no tot són bromes i rialles. Hi ha alguns moments durs que l’autora no eludeix, sinó que afronta amb determinació.

‘La chica del tatuaje encima del culo’ va arribar al número 1 en el rànquing de best-sellers del ‘The New York Times’ quan es va publicar als Estats Units el 2016. A Espanya, la figura de Schumer és menys coneguda però, potser per això, val la pena llegir el llibre, per descobrir una veu femenina càustica, mordaç, d’humor escatològic però mai ofensiu que comença les seves memòries amb una carta oberta a la seva vagina i acaba amb una llista del que vol que digui la gent en el seu funeral. Un llibre hilarant, brutalment sincer i, evidentment, molt graciós.

7

‘Reina del grito’

Desirée de Fez, periodista i crítica de cinema especialitzada en gènere fantàstic i de terror, publica ‘Reina del grito’ (Blackie Books).El resum del llibre es pot dir en dues frases: Tinc por de tot. I el cinema de terror m’ha ajudat a superar-ho. Aquestes són les dues premisses que condueixen aquesta obra autobiogràfica, i gairebé confessional, en què l’autora retrata sense cap pudor les seves pors i com, paradoxalment, les pel·lícules que fan més por l’han ajudat a conjurar-les. Una aproximació al gèneres fantàstic i de terror des d’una perspectiva molt íntima i personal.

‘Reina del grito’ és un llibre difícil de classificar: és de cinema, sens dubte, de cinema de terror, però és molt més, és un llibre de memòries, de records, que es pot llegir sense que t’agradi aquest gènere o no en sàpigues res. És una obra catàrtica, algunes pel·lícules són com una taula de salvació i, fins i tot, terapèutica, el terror al cinema és una ficció amb un principi i un final, que és quan s’obren els llums. Però també és una obra d’un feminisme subtil, reivindicatiu, però no vindicatiu. Alhora, genera el desig de repensar la pròpia vida a través del cinema que s’ha vist perquè la conclusió final és molt senzilla: totes les pel·lícules parlen de nosaltres. I això no ens ha de fer por. Com tampoc ens n’ha de fer el cinema de terror perquè pot ser sanador, alliberador i reconfortant.

8

‘Dueñas del show. las mujeres que están revolucionando las series de televisión’

Joy Press (Editorial Alpha Decay)

Les sèries de televisió ocupen cada vegada més espai del nostre temps d’oci, però són molt poques les coses que coneixem dels seus creadors. ‘Dueñas del show. Las mujeres que están revolucionando las series de televisión’ aporta informació sobre les dones que estan darrere d’algunes de les sèries més famoses dels últims 30 anys.

Joy Press, periodista nord-americana, va començar com a crítica musical i, poc després, es va especialitzar en crítica de televisió. Redactora habitual a ‘Vanity Fair’, ‘Los Angeles Times’, o ‘The Village Voice’, el 1995 va publicar ‘The Sex Revolts: Gender, Rebellion and Rock’n’Roll’. ‘Dueñas del show’ és el seu segon llibre.

El llibre és una crònica dels canvis i l’evolució que s’han produït a la ficció televisiva, des del 1988 fins als nostres dies, a través de la història d’algunes de les dones que han liderat una de les indústries més importants de l’entreteniment, la de producció de sèries per TV. La data en què comença l’anàlisi és la del 1988, any en què apareixen dos personatges femenins inhabituals en la ficció televisiva. La intel·ligent, elegant i molt independent periodista ‘Murphy Brown’ i la desastrada i divertida mare de família treballadora ‘Roseanne’. Darrere d’aquestes figures hi havia dues creadores molt potents: Diane English i la mateixa Roseanne Barr que, al 2018, poc després de la publicació del llibre, va ser acomiadada de la nova temporada de la sèrie per les seves idees racistes.

L’any 2000 s’estrena ‘Las chicas Gilmore’, d’Amy Sherman-Palladino. Tot el període de la presidència de Bush va tenir, com a contrapunt liberal i progressista, la vida de Lorelei i Rory Gilmore a la petita ciutat de Stars Hollow. Quatre anys més tard, el 2004, és Shonda Rhimes la que fa un pas endavant quan converteix les dones en professionals triomfadores i alliberades a ‘Anatomía de Grey’ i ‘Scandal’.

El 2008, s’obre una nova via en la televisió, la de l’humor salvatge i desinhibit, “vaginal” el van qualificar alguns crítics, que demostra que les dones poden ser divertides amb comèdies com ‘Rockefeller Plaza’, ‘New Girl’ o ‘The Mindy Project’. Pocs anys més tard, al 2012, Lena Dunham, una intel·ligent i atípica jove de 25 anys, crea una sèrie que marcaria un abans i un després: ‘Girls’. Els últims temps de la presidència d’Obama van veure néixer tres sèries molt diferents: ‘Weeds’, protagonitzada per una mestressa de casa que trafica amb marihuana; ‘Orange Is The New Black’, ambientada en una presó privada de dones, totes dues de Jenji Kohan, i ‘Transparent’, centrada en un personatge transsexual creat per Jill Solloway.

Joy Press acaba el llibre amb un epíleg en què reconeix que, tot i que la societat ha canviat radicalment, la presència femenina a la televisió segueix sent precària en els temps de reacció del president Trump. ‘Dueñas del show’ és un llibre imprescindible per a la gent de la professió i molt recomanable per als espectadors que vulguin saber més de qui, com i perquè es van fer algunes de les seves sèries favorites.

9

‘Conchita Montes. Una mujer ante el espejo’

Aguilar y Cabrerizo (Editorial Bala Perdida)

Hi ha gent a qui li pot sorprendre descobrir que, en ple franquisme, hi havia dones a Espanya que van saber viure en llibertat. Conchita Montes en va ser una i, aquest llibre, ens ho recorda.

El documentalista i guionista Santiago Aguilar i l’historiador Felipe Cabrerizo s’aproximen a aquesta dona, que va conèixer Chaplin i Ortega i Gasset, i va canviar el seu nom pel de Conchita Montes en convertir-se a actriu. Ella es caracteritzava pel seu humor i ironia i el domini de l’anglès i francès, que li van permetre  traduir innombrables obres de teatre. Però, sobretot, va aportar al cinema espanyol dels anys 40 i 50, gairebé sempre de la mà de Neville, una modernitat i una intel·ligència privilegiades.

Nascuda a Madrid el 1914, Conchita Carro ja va donar mostres de la seva independència quan va decidir estudiar dret durant la República. Però els seus desitjos es van veure frustrats quan, als 19 anys, va conèixer Edgar Neville, un director de cinema, casat, de 33 anys. Conchita Carro se’n va anar a estudiar als Estats Units i, allà, la va anar a buscar Neville. Mai més es van separar i, encara que no es van arribar a casar, tothom acceptava la seva relació sentimental i professional sense qüestionar-la.

A poc a poc, anem coneixent una dona que participava en les tertúlies més exquisides del Madrid dels 40; que va ser l’autora del famós ‘Damero maldito’ -intel·ligent passatemps que es publicava a la revista ‘La Codorniz’-, en què col·laborava assíduament. També va compartir gresques i amistat amb filòsofs, escriptors, estrelles de Hollywood, i mai no es va doblegar al conservadorisme reaccionari del règim.

Els seus papers en films inoblidables de Neville, especialment a ‘La vida en un hilo’, ‘Domingo de carnaval’, ‘El último caballo’ i sobretot ‘El baile’, l’acrediten com una de les millors i més personals actrius del cinema espanyol. Però també les seves interpretacions al teatre on va posar en escena, primer com a actriu i després com empresària, obres de gran nivell, comèdies moltes vegades immorals i sempre brillants.

Ple d’anècdotes, personatges i textos originals de la pròpia Conchita, el llibre confirma la idea que La Montes era la Katharine Hepburn nacional. No només perquè la seva relació amb Neville s’assemblava molt a la de Hepburn i Tracy, sinó perquè les dues van ser grans dames del teatre i de la comèdia: elegants, cultes, intel·ligents, divertides i amb una bellesa poc convencional. I en el cas de Conchita Montes, ferotgement lliure enfront de la intolerància del franquisme. Una oportunitat única de conèixer a una figura inigualable del cinema, el teatre i la vida.

10

‘Mujeres de Ghibli: la huella femenina de Miyazaki en el anime’

Anna Junyent (Diábolo Ediciones)

Els últims anys s’han publicat diversos llibres sobre l’obra del gran director d’animació japonès Hayao Miyazaki i l’Studio Ghibli, en què ha desenvolupat tota la seva carrera. El llibre d’Anna Junyent ve a sumar-se a aquesta bibliografia des d’una perspectiva molt diferent.

Anna Junyent va descobrir Miyazaki quan tenia set anys veient ‘El viatge de Chihiro’ a la televisió. Des de llavors ha estat una apassionada del cinema del japonès. Potser per això, quan es va plantejar el tema que havia de tractar per al seu treball de fi de carrera, no va dubtar a tornar a Miyazaki. Així va néixer aquest llibre que és una adaptació ampliada i corregida d’aquell treball.

Encara que hi ha diversos estudis sobre el director, mai fins ara no s’havia parlat de la importància dels personatges femenins de les seves històries. Dones fortes, intel·ligents, lliures i que tenen comportaments que solen estar reservats als homes. Aquest llibre pretén il·lustrar i donar a conèixer aquest fet.

El llibre conté un pròleg d’Álvaro López Martin, escriptor que ha publicat tres llibres sobre Miyazaki i Studio Ghibli. Després d’una breu introducció, l’autora analitza film a film els personatges femenins en el cinema de Miyazaki, abordant-los des de diferents angles i contextos. Una escriptura molt senzilla i ràpida, fàcil de seguir, fa que el text de Junyent no caigui mai en l’academicisme propi d’aquest tipus de treballs, el que no vol dir que no sigui una mirada rigorosa sobre el tema que tracta.

Profusament il·lustrat, amb atractives imatges de les pel·lícules, ‘Mujeres de Ghibli’ produeix un immediat desig de tornar a veure títols com ‘La princesa Mononoke’, ‘Porco Rosso’, ‘El castillo ambulante’, o descobrir alguns més antics com ‘Nausicaä del valle del viento’ o ‘El castillo en el cielo’. Com afirma l’autora, encara que hagis vist mil vegades les pel·lícules de Miyazaki, cada vegada que tornes a veure-les descobreixes alguna cosa nova. Un regal excel·lent per als qui ja són fans del director i per als qui volen arribar a ser-ho.

11

‘Superheroínas. Lo que no sabías de las mujeres más poderosas del cómic’

Anabel Vélez (Ma Non Troppo)

Aquest no és exactament un llibre de cinema. Però sí que hi està estretament relacionat, ja que els còmics han alimentat les pantalles des que existeixen tots dos llenguatges.

Anabel Vélez és periodista. Editora en cap del web ‘Culturaca’, col·labora habitualment en revistes com ‘Ruta 66’ i webs com ‘Blisstopic’. Ha escrit sobre música i cinema en ‘Ritmes del Món’ o ‘Cineasia’ i col·labora en programes de ràdio parlant de tot això. ‘Superheroínas’ és el seu segon llibre, després de ‘Rockeras’, publicat l’any passat.

Des del moment que van aparèixer els còmics, la majoria d’històries amb éssers humans que posseïen habilitats extraordinàries es van centrar en els personatges masculins. Però, de tant en tant, hi havia alguna superheroïna que intentava tenir vida pròpia. A poc a poc, van anar trobant un camí, i van anar guanyant en presència com a dones poderoses que lluitaven contra el mal i el crim amb els mateixos poders que els companys masculins. El llibre fa un repàs de les principals superheroïnes que han existit durant dècades en el món dels còmics, la seva evolució i els canvis que han patit.

Phantom Lady, Brenda Starr, Wonder Woman, Catwoman, Batwoman, Liberty Belle, Wonder Girl, Big Barda, Storm, Zatanna, Capitana Marvel. Algunes són molt conegudes, d’altres ho són menys. A totes, les anem descobrint en capítols descriptius amb il·lustracions originals que ajuden a entendre’n l’evolució. Aquest treball complet deixa al lector la possibilitat de buscar pel seu compte el rastre de les superheroïnes a la pantalla gran mentre llegeix el llibre o encara millor, llegeix els còmics.