Finals dels anys 70. La Charlie és una actriu insatisfeta a qui li canvia la vida després de conèixer un home misteriós que l’acaba involucrant en un complex complot ideat per un oficial d’intel·ligència israelià. La jove ha d’assumir un paper clau quan s’ha d’infiltrar en un grup terrorista palestí i es veurà arrossegada a un món perillós ple de duplicitats on s’haurà de replantejar els seus propis valors morals.

Els creadors

‘La chica del tambor’ és un thriller d’espies amb el rerefons del conflicte palestino-israelià. Escrita per Michael Lesslie i Claire Wilson, entre d’altres, és l’adaptació d’una de les obres més conegudes de John le Carré, tot un especialista en històries d’espionatge. Seus són títols com ‘L’espia que tornava del fred’, ‘El talp’, ‘La casa Rússia’ o ‘El sastre de Panamà’. La seva popularitat no ha decaigut mai i aquests quatre són només alguns dels seus llibres que s’han portat a la petita o la gran pantalla. La mateixa novel·la que serveix de base per a la sèrie, ja es va adaptar al cinema per George Roy Hill el 1984.

Bon repartiment coral

De sis capítols d’una hora, la producció gaudeix d’un bon grapat d’intèrprets d’arreu del món, des del suec Alexander Skarsgård, un mica inexpressiu -com és habitual- però creïble com a agent especial, al nord-americà Michael Shannon, inquietant com a espia israelià. Però la protagonista absoluta és la jove britànica Florence Pugh, que es va donar a conèixer a tot el món amb el drama d’època ‘Lady Macbeth’ ara fa dos anys. Ella transmet molt bé el desconcert quan li proposen la missió, l’angoixa quan està infiltrada, i també els seus sentiments ambivalents quan coneix bé tots dos bàndols.

‘La chica del tambor’ flirteja contínuament entre el món real i el teatral, d’on procedeix la Charlie, entre l’heroi i el dolent, l’amor i l’odi, el bé i el mal. Es tracta d’una àmplia zona de grisos en què ningú no té la raó del tot. El conflicte entre la seva professió com a actriu i el doble joc que es veu obligada a desenvolupar també està narrat amb molta intel·ligència i, sempre, des del seu punt de vista. L’estil de Park Chan Wook ens atrapa per la manera com entra en la seva psique, gairebé com una sensació d’ensomni, de barreja entre realitat i ficció. La primera producció televisiva del director d’‘Stoker’ o ‘La doncella’ convenç tant com algunes de les seves millors pel·lícules.