‘Guapis’ és la primera pel·lícula de la directora francosenegalesa Maïmouna Doucouré, premiada a Sundance i a la Berlinale. El film és el retrat d’una realitat que existeix i condiciona els infants i adolescents. La protagonista viu en la contradicció de la necessitat d’acumular “m’agrades” a Instagram i el fet de tenir una família senegalesa musulmana i molt tradicional, dominada per una àvia absolutament tenebrosa, en què les dones són sistemàticament marginades i reprimides.

L’argument

L’Amy té 11 anys i viu al nord de París amb la seva mare i els seus dos germans petits. El seu pare està a punt de casar-se per segona vegada i vindrà a viure amb ells amb la nova esposa. Però ella se sent fora de lloc a casa i al col·legi. Quan coneix les ‘Guapis’, un grup de nenes que s’estan preparant per participar en un concurs de ball, comença a descobrir la seva feminitat i seva sexualitat. L’Amy creu que les coreografies sexuals i provocadores que inventa per al grup poden ser un camí per trobar el seu lloc al món.

Maïmouna Doucouré

Es va donar a conèixer el 2016 amb un potent curtmetratge titulat ‘Maman(s)’, en què ja tractava el problema de la poligàmia i les seves conseqüències en una nena de vuit anys. Per al seu debut en el llargmetratge s’ha inspirat en records de la seva pròpia infància i, sobretot, en la impressió que li va produir veure un grup de nenes d’onze anys ballant en una festa del seu barri. Descobrir la terrible manipulació i cosificació que es fa de les nenes en un món sense models positius on mirar-se, va ser el motor de l’escriptura del guió.

La crítica

El més important d’aquesta pel·lícula, tan tendra i emotiva i alhora tan brutal en la seva denúncia de la hipersexualització de les nenes, és la mirada de Doucouré. La directora mai les jutja, mai les condemna, però sí que pren partit enfront de la manipulació i explotació de les xarxes socials sobre la innocència i la manca de criteris de les nenes d’aquesta edat.

La modernitat de la pel·lícula està en aquesta visió i en la manera subtil i delicada com la cineasta tracta els seus personatges, una història que fa reflexionar i que ajuda a plantejar-se una de les preguntes més difícils de contestar: com hem d’educar els infants.

Destaca el personatge de l’Amy, interpretada de manera enèrgica i molt creïble per Fathia Youssouf, una nena d’onze anys seleccionada entre més de 600. És ella la que assumeix tot el pes de la narració, des de la seva incomprensió de les tradicions familiars, fins a la provocació involuntària dels balls que inventa. Una pel·lícula sobre la seva necessitat de trobar un lloc entre dos mons; sobre la innocència perduda i la inconsciència dels seus actes.


La polèmica absurda de la campanya de màrqueting a Netflix, que va provocar reaccions molt violentes per la suposada sexualització de les nenes del cartell promocional, no la va beneficiar en res, tot al contrari, va desvirtuar les seves intencions i el seu missatge més clar: s’han de protegir els menors. Més a prop de la Céline Sciamma de ‘Girlhood’ que del Larry Clark de ‘Kids’, ‘Guapis’ és una pel·lícula valenta, important i necessària. Una gran història contemporània.

Versió femenina
La Cartellera