Renée Zellweger ha guanyat l’Oscar que Judy Garland no va guanyar mai. Zellweger és una de les poques actrius  que ha guanyat els quatre premis més importants del cine: l’ Óscar com a millor actriu protagonista, Oscar a la millor actriu de repartiment, el BAFTA, el Globus d’Or  i el Premi del Sindicat d’actors. Per l’actriu texana, el repte més important d’interpretar Judy Garland a ‘Judy’ va ser cantar i, per això, va haver d’entrenar la veu. El guió tracta concretament dos moments de la carrera de la Judy, el seu començament i el seu final. Així es converteix en un relat d’origen i, al mateix temps, de redempció on, no només es confronta el passat i el present, sinó també la llegenda amb la persona, la mare i el mite.La Judy Garland de finals dels seixanta era molt diferent a la nena prodigi dels anys trenta quan triomfava amb ’El màgic d’Oz’, i l’estrella de Hollywood dels quaranta i cinquanta. Les dures experiències vitals la van tornar inestable i, a mesura que s’esgotaven les seves ofertes de feina, va anar acumulant deutes i males crítiques.

Una crítica de les normes estrictes de Hollywood

Rupert Goold dirigeix aquest drama musical escrit pel guionista Tom Edge, responsable de sèries d’èxit com ‘Lovesick’ o ‘The Crown’, que explora principalment els últims mesos de vida de Judy Garland.La pel·lícula,  que no compta amb el vist-i-plau de la Filla de Garland, Liza Minelli, no es recrea en la figura de joguina trencada, tampoc no amaga les addiccions, inseguretats, problemes psicològics ni el fet que fos esclavitzada des de petita per l’obligació de l’èxit. Com Garland, Zellweger també va patir l’esgotament, la humiliació, la retirada, l’assetjament i la reaparició. ‘Judy’ s’apropa més a la reivindicació, doble en aquest cas, alhora que critica les normes estrictes de Hollywood i d’una societat exigent. D’aquí que, cap al final, durant la seva poderosa actuació d’‘Over the rainbow’, es produeixi una catarsi molt emocionant.