De Gene Tierney, el productor Darryl F. Zanuck va dir que era “inqüestionablement la dona més bella de la història del cinema”. No negarem el que segurament és una evidència, però és injust que encara sigui recordada com un dels rostres més perfectes del Hollywood daurat, quan també va ser una actriu esplèndida. Aquest llibre en repassa la trajectòria personal i professional de manera exhaustiva.

Gene Tierney va ser una de les cares més boniques del Hollywood clàssic, amb l’afegit que, a diferència d’altres estrelles de l’època, ella sí que sabia actuar, encara que el seu regnat fos força efímer. Per a la cinefília més sibarita, va ser l’actriu més bella i fascinant. Fent gala d’un enorme carisma i un misteri gairebé hipnòtic, va demostrar, a més, ser una gran intèrpret en títols fonamentals de la història del cinema com ‘Laura’, ‘Que el cel la jutgi’, ‘El filo de la navaja’ i ‘El fantasma i la senyora Muir’, quatre obres mestres.

Encant, categoria, elegància, glamur, estil… són conceptes que s’ajusten com un guant a aquesta diva del cel·luloide que va tenir a més una atzarosa vida privada plena de triomfs, però també de disgustos. Una vintena de persones expertes i un pròleg d’Alexandre Cassini, net de l’actriu nord-americana, analitzen a ‘El universo de Gene Tierney’ els films, directors, companys de repartiment…. En definitiva, totes les constants de la seva trajectòria.

Anàlisi de la seva filmografia

Cada capítol es dedica a una de les seves pel·lícules, començant pel seu debut a la gran pantalla el 1940 amb ‘La venjança de Frank James’, de Fritz Lang, quan tenia 20 anys, fins al 1964 amb ‘En busca del amor’, de Jean Negulesco, que va fer quan llavors en tenia 44. De fet, era un remake de ‘Creemos en el amor’, del mateix Negulesco, però canviant l’escenari de Roma pels de Madrid, Toledo, Segovia o Màlaga. 

Un dels grans al·licients del llibre és que té un desplegament fotogràfic impressionant. A més d’oferir els cartells originals de la seva filmografia, conté portades de revistes, fotogrames de de les pel·lícules més icòniques, campanyes publicitàries i un bon grapat d’instantànies de l’actriu en diferents èpoques.


El repàs de la seva carrera combina l’anàlisi de cada pel·lícula i anècdotes del rodatge amb elements biogràfics, així com apunts sobre els seus orígens familiars, els seus primers passos interpretatius, els seus amors, els seus fills, les seves malalties o els seus dimonis interns. Un recorregut que finalitza el 1964, en el terreny professional, que és l’any en què es va retirar, però que acaba el 1991, quan mor per un emfisema pulmonar. Tenia 70 anys i va deixar un llegat impecable. 

Entre 1940 i 1964, Tierney va aparèixer en 36 llargmetratges, gairebé sempre com a protagonista estel·lar. Però realment el seu millor període dura quinze anys, del 40 al 55. Va ser insuperable, no només per la seva qualitat interpretativa, també per la grandesa artística dels films i la qualitat dels directors amb qui va treballar, com Ford, Lubitsch, Mankiewicz, Von Sternberg, Wellmann, Preminger, Tourneur, Mamoulian o Hathaway. 

‘El universo de Gene Tierney’ inclou un “diccionari” escrit per Quim Casas amb les paraules clau de l’actriu, de la A a la Z, que aborda conceptes com la censura, la depressió o els nombrosos gèneres en què va demostrar el seu extraordinari domini del cos, la gestualitat, la mirada i la seva perfecta dicció de l’anglès, ja fos en el drama, el thriller, el noir, la comèdia, el melodrama, el misteri, les aventures, el western o el pèplum. En definitiva, un llibre sensacional per a una actriu, sovint infravalorada, però que va ser sensacional.