Aprofitant que està en marxa la 23a edició del festival DocsBarcelona —que aquest any té lloc a Filmin a causa de la crisi de la covid-19— us parlem de cinc documentals excel·lents que podeu veure actualment a diferents plataformes en línia. Tots tenen en comú la lluita de les dones per a una societat lliure, igualitària, moderna i emancipada, que han fet des de diversos àmbits: un tribunal, el cinema, un congrés, la literatura o una guerra. Són figures carismàtiques i emblemes del feminisme.

1

‘RBG’

Julie Cohen i Betsy West (2018). Filmin

‘RBG’ repassa el recorregut personal i professional de Ruth Bader Ginsburg, la jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units que ha desenvolupat un llarguíssim llegat legal i s’ha convertit en una icona inesperada de la cultura pop i el feminisme. Però la seva extraordinària trajectòria personal cap a la cort més alta de la nació ha estat, en gran part, desconeguda fins ara. El documental explora la vida i la carrera d’una de les personalitats més destacades i carismàtiques del nostre temps.

Advocada, jutgessa i membre actual de la Cort Suprema de Justícia, potser és una personalitat poc coneguda pel públic d’aquí, però s’ha convertit en una icona de la cultura popular. ‘RBG’, que són les sigles de les inicials d’aquesta lluitadora feminista incombustible, repassa el camí d’una dona que ha dedicat tota la seva vida a combatre les desigualtats de gènere. De manera cronològica, i a través de les seves declaracions i les de diversos testimonis, veiem les seves conquestes legals alhora que la contemplem en l’àmbit més íntim i familiar.

Malgrat que, com es diu al principi, la protagonista és el més semblant a una superheroïna, un dels objectius del film codirigit per Julie Cohen i Betsy West és fer-la terrenal i propera, tot i ser una figura seriosa, tímida i discreta. D’aquí que dues de les imatges que s’acabin recordant més siguin, segurament, les més frívoles: la de la jutge partint-se de riure veient l’actriu Kate McKinnon imitant-la al programa ‘Saturday Night Live’ i la d’ella fent gimnàstica, vestida amb una dessuadora en què es llegeix “Super Diva!”.

Amb una línia de conducta irreprotxable i una carrera admirable en relació amb la igualtat de drets entre homes i dones, Ginsburg s’ha convertit en un símbol de lluita i resistència. El seu llegat s’evidencia en el moviments #MeToo i #TimesUp i, d’aquí, la importància de les seves victòries, que han deixat una petjada inesborrable fins avui.

‘RBG’ és un treball sobri, escrupolós i ben documentat, com el propi personatge que descriu. Però a diferència de la protagonista, no trenca motlles ni inventa res. En tot cas, posa en coneixement dels espectadors una dona increïble amb superpoders intel·lectuals, que utilitza la llei com a instrument de canvi i progrés. Que una de les conseqüències sigui veure la seva imatge convertida en mems a internet o estampada en múltiples productes de marxandatge no deixa de ser una banalització del seu discurs, però també la fa més accessible que, en el fons, és del que es tracta, de donar-la a conèixer i d’inspirar noves generacions. El film va tenir dues nominacions a l’Oscar, al millor documental i a la millor cançó. Un homenatge a una dona excepcional que sí que es mereixeria un Oscar.
2

‘Bombshell: la historia de Hedy Lamarr’

Alexandra Dean (2017). Filmin

‘Bombshell: la historia de Hedy Lamarr’, d’Alexandra Dean, se centra en una de les actrius més belles de la història del cinema. Molt més que un biopic, el film es planteja reivindicar la figura de Hedy Lamarr no només com a actriu, sinó com a dona intel·ligent, inventora i creativa, víctima, com tantes altres dones, d’una indústria destructiva i anihiladora, dominada pels homes.

El millor del documental, en què recuperem la bella adolescent que va fer ‘Éxtasis’ el 1933, i la dona exquisida que va conquistar el Hollywood dels anys 40, és que seguim la seva història explicada per ella mateixa. El descobriment de quatre cintes gravades el 1990 pel periodista Fleming Meeks, per un article publicat al maig del 1990 a la revista ‘Forbes’, va ser el detonant que va posar la directora Alexandra Dean en marxa.

Amb la guia de la seva veu, anem seguint la narració d’aquesta nena curiosa nascuda el 1914 a Viena, l’escàndol del nu integral d”Éxtasis’, la seva fugida d’un marit maltractador i filonazi, i l’arribada a Hollywood, on la seva gran bellesa va servir de model per a la Blancaneu. Coneixem com, el 1942, va inventar la patent dels “salts de freqüència” al costat del compositor George Antheil, un sistema de transmissió remot que la marina va desestimar per considerar-ho una ximpleria d’una actriu de Hollywood i que, més tard, es va descobrir que era fonamental en l’origen de tot el modern entramat de comunicacions contemporani, des de la tecnologia del GPS, al Bluetooth i el wifi que fem servir avui en dia.

Però aquest no és un film complaent amb Hedy Lamarr. Dean no dubta a mostrar el seu caràcter inestable, la seva dependència de les drogues, els seus matrimonis i divorcis, o la difícil relació amb els seus fills. Tampoc no juga al glamur, ni ens mostra la decadència d’una dona que pensava que el cervell era més interessant que l’aparença i, en canvi, va acabar caient en mans de la cirurgia estètica que va deformar la seva bellesa, impedint-li envellir amb dignitat.

Esplèndid retrat d’una estrella que il·luminava amb els seus ulls les pantalles de cinema, ‘Bombshell: la historia de Hedy Lamarr’ ens permet conèixer l’autèntica dona que hi havia darrere d’ella, amb les seves llums i les seves ombres, i amb tota la seva intel·ligència.
3

‘A la conquista del congreso’

Rachel Lears (2019). Netflix

‘A la conquista del Congreso’ explora l’extraordinari ascens de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez que, amb una campanya sense grans mitjans, però centrada en la comunitat i la mobilització veïnal, la va portar fins a la cambra baixa.

Poc després de la victòria de Donald Trump, el germà d’Alexandria Ocasio-Cortez, la va inscriure a la plataforma Brand New Congress, dedicada a buscar treballadors que volguessin canviar la política sense haver participat mai en ella. El 2017 va rebre una trucada perquè fos la candidata alternativa en el districte que comprèn els barris del Bronx i Queens, territori on gairebé el 80 per cent de la població és de color i amb baixos recursos, encara que fa més d’una dècada que governa el demòcrata James Crowley, un home blanc, amb gran poder adquisitiu i que té fixada la seva residència als afores de Washington.

La directora Rachel Lears va estar, des del primer dia, al costat d’Ocasio-Cortez, sense imaginar aleshores que, no només estava gravant un tros de la història política nord-americana sinó que, a més, es convertiria en un símbol de la nova esquerra als Estats Units i tota una sensació a les xarxes socials. Però el film no mostra com és ella avui, sinó el peculiar, enrevessat i sorprenent camí que la va portar fins a una de les institucions més poderoses del món.

Tot i que la protagonista és Ocasio-Cortez, també explica les històries de tres altres dones que van desafiar els clixés tradicionals de la política i que van batallar en les primàries del 2018 contra demòcrates molt assentats en el poder. Per una banda, Amy Vilela, que va intentar entrar al Congrés per Nevada; Cori Bush, que va fer el mateix a Missouri, i Paula Jean Swearengin, que va participar en les primàries de Virginia Occidental al Senat. Totes elles tenien en comú la falta d’experiència política, la limitació de recursos i l’escassetat de suport dels sectors més poderosos, però també l’entusiasme per construir candidatures progressistes basades en la classe treballadora i els més desfavorits.

En el cas d’Ocasio-Cortez, també ofereix un relat revelador i il·lustratiu de la jove llatina abans que es convertís en la congressista més jove dels Estats Units. La veiem treballant com a cambrera en un bar, voltant de dalt a baix pels carrers a la recerca de vots, repartint pamflets als seus veïns i compartint dubtes amb la seva família i parella. La seva estratègia va ser que per lluitar contra els de dalt ella estava amb els de baix; en lloc d’estar del costat de les corporacions i els poderosos, donava la mà a immigrants i treballadors, i, en comptes de buscar el suport de l’establishment i la vella guàrdia demòcrata, preferia visitar els seus votants i obrir forat a noves veus en la política.

Guanyador del Premi del Públic al millor documental nord-americà al Festival de Sundance, ‘A la conquista del Congreso’ és, per damunt de tot, una magnífica història de David contra Goliat. A la vegada, també és la lluita d’unes dones que han patit el masclisme i un drama personal però que, en lloc d’afeblir-se, doblegar-se i lamentar-se, han utilitzat la frustració per no perdre la fe en el sistema i, per difícil que sigui, procurar canviar-lo des de dins. Motivació, idealisme i una fe sense límits són el que tenen aquestes dones. Un film emotiu i absolutament poderós i inspirador.
4

‘Los mundos de Ursula K. Le Guin’

Arwen Curry (2018). Filmin

El 22 de gener del 2018 va morir, als 88 anys, Ursula K. Le Guin, considerada la primera i més important autora de ciència-ficció i fantasia. Aquest documental ens recorda qui va ser aquesta dona extraordinària.

Ursula K. Le Guin és, sens dubte, una de les escriptores de ciència-ficció més importants de tots els temps. La primera dona guardonada amb el títol de gran mestra per l’Associació d’Escriptors de Ciència-ficció i Fantasia dels Estats Units, autora de cicles tan cèlebres com ‘Terramar’ o ‘Ekumen’, va morir el 22 de gener del 2018, després de gairebé 50 en actiu. ‘Los mundos de Ursula K. Le Guin’ és un acostament sense precedents a l’autora i a la seva obra, on ella també hi intervé, al costat d’autors com Neil Gaiman o Margaret Atwood. La pel·lícula, que es va rodar al llarg de 10 anys, és el debut com a directora d’Arwen Curry, i reivindica la figura d’una creadora que va obrir les portes a un gènere tradicionalment tan masculí com és el de la ciència-ficció a moltes escriptores.

Ursula K. Le Guin va néixer el 1929 en una família d’intel·lectuals. El seu pare era un famós antropòleg i professor i la seva mare una gran escriptora. La seva influència és notable en l’obra d’aquesta autora que va construir un univers propi i es va atrevir a escriure ciència-ficció quan el gènere, no només no estava ben vist com a literatura seriosa, sinó que es considerava territori masculí. En total, 26 llibres i contes des que va publicar la seva primera novel·la l’any 1966.

El documental, quasi autobiogràfic, segueix la construcció de la seva producció utilitzant entrevistes amb ella en diferents èpoques, que permeten anar descobrint l’evolució d’aquesta veu única que, en realitat, va inventar un subgènere fantàstic que podríem anomenar antropologia ficció. Creadora d’universos imaginaris, geografies inexistents, mons llunyans, races alienígenes, no és difícil veure en els seus llibres l’origen d’algunes sagues molt populars en l’actualitat com ‘Harry Potter’, ‘Joc de trons’, ‘La guerra de les galàxies’ o ‘Star Trek’.

Dos elements sobresurten del conjunt: un és la reivindicació de la paraula per anomenar les coses, no és fortuït que l’origen del cicle de ‘Terramar’ sigui el conte ‘La palabra que libera’. L’altre, potser el que més li interessa a l’autora, és el de la seva presa de consciència feminista. Quan va començar a publicar, va patir els atacs del feminisme més radical dels anys 60. Això va fer-la reflexionar i adonar-se que les seves històries reproduïen models patriarcals i masculins sense voler-ho. Prendre consciència d’això la va portar a replantejar-se la seva obra i encarar l’escriptura des d’una perspectiva de gènere. ‘Los mundos de Ursula K. Le Guin’ és un homenatge més que merescut a la figura i l’obra d’una de les escriptores més lliures i més importants del segle XX.
5

‘Comandante Arian’

Alba Sotorra (2018). Filmin

Alba Sotorra, guanyadora del Gaudí al millor documental per ‘Game over’ el 2015, s’endinsa en el conflicte sirià per seguir molt de prop la comandant Arian.

Alba Sotorra entra amb la càmera en la primera línia de la guerra a Síria per documentar la lluita de les dones kurdes del nord del país i la seva revolució feminista a Rojava. I ho fa seguint la comandant Arian, que forma part de les YPJ, les unitats de defensa de les dones, un cos militar format exclusivament per dones el 2012 amb l’objectiu de protegir-se d’Estat Islàmic i transformar la societat patriarcal en què viuen.

Directora i productora de documentals i videoinstal·lacions, el cinema d’Alba Sotorra se centra en històries humanes sempre des d’una perspectiva de gènere i social en què la lluita per la llibertat, la igualtat i la identitat són sempre importants. ‘Game over’ li va donar reconeixement internacional, ‘Comandante Arian’ l’ha consolidada com un nom de referència en el món del documental.

El film se centra en la figura de la comandant Arian, una de les dues dones que va dirigir l’assalt a la ciutat de Kobane, al nord de Síria. Durant mesos, Sotorra la va acompanyar en les batalles i els enfrontaments, però també en els moments d’intimitat, quan intenta fer comprendre a les companyes el sentit final de la seva lluita. La càmera de la cineasta ens descobreix una guerra molt poc cinematogràfica, bruta, plena de pols, amb moments de dubte i sempre envoltada d’un perill enorme, no només de les bales enemigues, sinó de les mines que són per tot arreu. Però també sap captar l’alegria i la solidaritat que sorgeix entre aquestes dones que s’expliquen davant seu per confessar-li alguns pensaments molt privats.

Explicada en dos temps, el film es mou entre el passat recent durant els tres mesos que va durar el combat per alliberar la ciutat de Kobane, i el present, en què veiem Arian en un centre de dones on es recupera de les ferides de les cinc bales que va rebre i que li han deixat lesions molt greus i doloroses. Retrat d’una dona intel·ligent i forta, és aquest doble vessant entre documental de guerra i documental íntim el que fa de ‘Comandante Arian’ un film important que ens descobreix la realitat de la lluita d’unes dones contra el fonamentalisme islàmic en tots els seus aspectes, inclòs el de la seva pròpia cultura.