La que havia de ser l’edició número 10 del del D’A Film Festival Barcelona s’ha convertit, per la crisi de la covid-19, en la primera edició del D’A en línia, en col·laboració amb Filmin. Podem dir que és la primera perquè, veient els resultats, sembla que aquesta fórmula ha vingut per quedar-se. O almenys, per combinar-se amb la manera tradicional de veure cinema presencial a les sales.

El millor de l’experiència en línia

Prova de l’èxit de l’experiència són les dades d’assistència (virtual) d’aquest any: 215.000 visionats a la plataforma Filmin. El festival va aconseguir mantenir el 75 % de les pel·lícules programades originalment pel festival, gràcies a la col·laboració dels professionals que van saber entendre la necessària adaptació de festival, que va decidir no ajornar-se ni cancel·lar-se.

Hi ha hagut moltes coses positives en aquesta experiència que durant 10 dies, de l’1 a 10 de maig, ha permès veure les 48 pel·lícules que el D’A en línia proposava aquest any a la seva programació. Potser la millor de totes ha estat el fet que l’oferta de Filmin arribava a molts llocs, tant de Catalunya com de la resta de l’estat espanyol que, d’aquesta manera, han pogut accedir a una programació rigorosa, innovadora i diferent que en el seu format presencial no haurien pogut veure mai.

Una de les coses que s’han perdut és el contacte personal amb altres assistents i amb els directors però, per això en concret, s’ha sortit guanyant amb la fórmula en línia, ja que es podia gaudir sovint de les presentacions dels directors abans dels visionat i en qualsevol moment. En aquest sentit, també han estat molt interessants els Diàlegs #DA2020 o les Jornades Professionals, en què es van abordar alguns dels temes més urgents sobre com afecta la crisi sanitària al món de cinema.

Els premis del festival

Premi Talents

El jurat del Premi Talents a la millor pel·lícula de la secció que acull obres de directors amb menys de tres llargmetratges en la seva filmografia, dotat amb 10.000 euros i integrat per Belén Funes (directora de ‘La hija de un ladrón’), José Luis Cienfuegos (director del Festival de Cinema Europeu de Sevilla) i Javier Giner (director i guionista), ha atorgat el premi a la pel·lícula islandesa ‘Un blanco, blanco día’, del director Hlynur Pálmason, una profunda reflexió sobre el desequilibri que produeix descobrir un secret enmig d’un període de dol, emmarcat en el paisatge fred i blanc d’Islàndia on el protagonista construeix una casa al mateix temps que es destrueixen les seves emocions. El jurat ha destacat “la seva precisa i emocionant representació de la ràbia al mig del gel. Una pel·lícula plena d’idees. Cinema poderós i proper”.

El jurat també ha volgut reconèixer amb una menció ‘Nocturnal’, de la directora Nathalie Biancheri, un film que s’atreveix a mostrar amb tendresa i sense cap tipus de judici moral una relació molt poc convencional entre un home de 33 anys i una adolescent que amaga molt més del que podíem imaginar.

Premi de la Crítica

Per la seva banda, el jurat de la Crítica, que es concedeix en col·laboració amb l’ACCEC (Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica) a la millor pel·lícula de la secció Talents, format per Imma Merino, Anna Petrus i Ramon Alfonso, han concedit el Premi de la Crítica a la pel·lícula algeriana ‘Abou Leila’, debut en la direcció d’Amin Sidi-Boumédine, “per la seva capacitat d’arriscar-se amb unes imatges que, amb la mediació de l’oníric, transiten entre el real i el simbòlic qüestionant una forma de masculinitat lligada a l’exercici de la violència”. ‘Abou Leila’, ambientada a l’Algèria del 1994, és sense cap dubte una de les propostes més interessants que s’han pogut veure en el festival, un film impressionant que ens descobreix un director al que caldrà seguir de prop.

Aquest jurat també ha volgut donar una menció i ho ha fet per destacar el film espanyol ‘La Mami’, de la directora Laura Herrero Garvin, documental ambientat en el Barba Azul, un dels cabarets més mítics de Ciutat de Mèxic, on una dona a qui anomenen La Mami es dedica ara a gestionar el “backstage”on es canvien i maquillen les noies que hi treballen i on, nit rere nit, té cura de les seves ballarines i vetlla perquè no els falti res.

Premi del Públic

El Premi del Públic, atorgat a través dels vots dels espectadors a la plataforma Filmin, ha premiat el film espanyol ‘My Mexican Bretzel’, de Núria Giménez, un deliciós fals documental sobre la vida d’una dona als anys 50, i el curtmetratge ‘Ni oblit ni perdó’, de Jordi Boquet, un treball sorgit de l’ESCAC.

Balanç i valoració

Entre els films més vistos en aquesta edició, trobem la pel·lícula inaugural ‘Habitación 212’, de Christophe Honoré, i la de clausura ‘A stormy night’, de David Moragas, acompanyades de ‘Little Joe’, últim film de la directora austríaca Jessica Hausner a qui es dedicava la retrospectiva; el premi Talents, ‘Un blanco, blanco día’; el Premi del Públic, ‘My Mexican Bretzel’ i ‘Nomad: in the footsteps of Bruce Chatwin’, el documental de Werner Herzog. L’estrena de la versió restaurada de ‘Sátántangó’, de Béla Tarr, s’ha convertit en una altra fita del festival.

El D’A 2020 ha ofert una programació rigorosa i atractiva en què hem pogut gaudir des de la magnífica sorpresa de ‘To the ends of the earth’, del japonès Kiyoshi Kurosawa, fins a la delirant proposta de Burnin’ Percebes, ‘La reina de los lagartos’; del documental de Charles Aznavour a l’arriscada proposta d”As Mortes’, de Cristóbal Arteaga. I sense oblidar les dues cintes provinents de la Xina, malgrat que no van estar disponibles durant tot el certamen. Cinema d’autor, directors consagrats i desconeguts. En definitiva, cinema de tot arreu, lliure i creatiu amb una preocupació per la realitat del món però, en moltes ocasions, amb una mirada molt positiva i esperançadora.

Com positiu i esperançador és l’èxit de l’experiència en línia del D’A, així ho valoren tant el seu director, ​​Carlos R. Ríos: “La meravellosa acollida que hem tingut ens aporta oxigen per pensar en les futures edicions de festival, amb canvis i modificacions que permetin adaptar-nos al nou paradigma cinematogràfic”, com Jaume Ripoll, cofundador de Filmin i director editorial de la plataforma: “El D’A 2020 ha superat les nostres millors expectatives. Amb aquesta unió ha tornat a demostrar-se l’enorme interès que hi ha pel cinema d’autor al nostre país i les nombroses possibilitats que ofereix una plataforma en línia”.