26 d’abril de 1986. La famosa central nuclear pateix una explosió que allibera un letal material radioactiu. Un grup d’homes i dones s’enfrontarà a la tragèdia per intentar contenir al màxim la contaminació i descobrir perquè ha passat. Però els dirigents no volen que ni la gent ni les potències estrangeres sàpiguen més del compte.
El procés de creació
‘Chernobyl’ té 5 capítols d’una hora. Craig Mazin n’és el creador i guionista i sobta una mica veure la seva filmografia anterior ja que, principalment, ha escrit comèdia, com la tercera i la quarta part d’’Scary Movie’ i la segona i la tercera de ‘Ressaca a Las Vegas’. El director és Johan Renck, realitzador de ‘Vikingos’, ‘Breaking bad’ i molts videoclips.
Per documentar-se, Mazin va llegir el colpidor ‘La pregària de Txernòbil’, de la premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx, així com molts altres llibres i informes governamentals de dins i fora de la Unió Soviètica. També va entrevistar científics nuclears per poder entendre i explicar de manera senzilla però efectiva com funciona un reactor i, sobretot, ciutadans que ho van viure en primera persona. Això li va permetre acabar de decidir els diferents temes i personatges principals.
Magnífiques interpretacions del conjunt
Un aspecte clau són les excel·lents interpretacions. Si deixem de banda que parlen en anglès, ens atrapen la veracitat i la intensitat amb què tots transmeten els diferents sentiments pels que passen. Molts estan basats en persones reals. Jared Harris és un membre de la comissió encarregada d’investigar les causes i tractar de reduir els efectes; Emily Watson és una barreja de diversos col·laboradors seus, que van fer mans i mànigues per esbrinar què havia passat; i Stellan Skarsgård és el representant del Comitè Central del Partit que va fer d’enllaç entre els especialistes que hi treballaven i les altes instàncies del Govern.
També és molt important el ventall de secundaris que van apareixent, i que ens permeten tenir una visió completa de la tasca de milers de persones en les setmanes posteriors, i dels terribles efectes que va tenir tot plegat. Aquí, hi trobem el vessant més emotiu, amb figures com els primers bombers que hi van arribar; els submarinistes que van haver d’entrar poques hores després, sabent que això implicava la mort segura; soldats encarregats d’eliminar els animals del voltant, i un llarg etcètera.
Els superlatius aspectes tècnics
La sèrie gaudeix d’un disseny de producció impecable. Per la seva banda, el muntatge alterna escenes informatives amb molt diàleg amb d’altres que eleven l’obra a un lirisme hipnòtic. La immersiva banda sonora de Hildur Guðnadóttir, compositora de ‘La llegada’, ‘El renacido’ o ‘Joker’, és la cirereta final que ens acaba de deixar enganxats a aquest poema de la devastació.
‘Chernóbyl’ toca molts temes. Parla dels perills de l’energia atòmica i de les centrals nuclears. Però l’accident és la punta de l’iceberg per tractar aspectes com la corrupció, el cost de les mentides en societats poc democràtiques o el mal funcionament d’un sistema poc transparent i que no qüestiona els de dalt. I tot ressona en els temps actuals. Imprescindible.
