‘Petite maman’, de la francesa Céline Sciamma, va guanyar el premi del públic al Festival de Berlín i, també, al de Sant Sebastià —on formava part de la Secció Perles—. Al certamen basc l’equip de ‘La Cartellera’ va poder parlar amb la cineasta Céline Sciamma.

L’argument de ‘Petite maman’

La Nelly té 8 anys i acaba de perdre la seva àvia. Mentre ajuda els seus pares a buidar la casa on va créixer la seva mare, explora amb intriga el bosc que l’envolta, on la seva mare solia jugar de petita. Allà coneix una altra nena de la seva edat i la connexió immediata entre ambdues dona pas a una amistat preciosa. Juntes construeixen una cabanya al bosc i, entre jocs i confidències, revelaran un secret fascinant.

Céline Sciamma, cineasta de referència

Amb una filmografia de només cinc pel·lícules en 14 anys, Céline Sciamma s’ha convertit en un nom indispensable del cinema europeu gràcies a la seva sensibilitat especial cap als problemes de gènere, tant al món de l’adolescència, present a ‘Water Lilies’, ‘Tomboy’ o ‘Girlhood’, com a l’esplèndid ‘Retrato de una mujer en llamas’. Amb ‘Petite maman’, la directora i guionista s’endinsa en el món de la infància en un film que conjuga diversos gèneres.

Es pot dir que el film entrecreua diversos gèneres: el cinema de fantasmes, el de viatges en el temps 
i el fantàstic. Si el film arriba a existir és perquè tots aquests gèneres existeixen, els sobrevola però, 
en realitat, no n’habita realment cap. ”
Céline Sciamma, directora de cine

Tot i que la primera imatge del film se li va ocórrer durant el rodatge de ‘Retrato de una mujer en llamas’, no va començar a escriure el guió fins a una setmana abans del confinament. Durant el temps que va estar tancada, el va abandonar i el va reprendre dos mesos després. Va ser llavors quan es va adonar que, aquesta història particular, havia adquirit una dimensió inesperada en començar en una residència per a la gent gran i pel fet de tractar sobre la infància, dos dels col·lectius més maltractats durant la pandèmia.

La primera escena del film és molt íntima.Veiem una dona en una residència i em vaig adonar de cop que aquesta imatge tan íntima 
s’havia carregat d’un imaginari col·lectiu molt fort. Efectivament, es veuen els dos grans sectors dependents, la infància i la gent gran, dos col·lectius que han estat molt maltractats políticament durant la pandèmia.”
Céline Sciamma, directora de cine

‘Petite maman’, una joia en miniatura

Per la pel·lícula, rodada als boscos de Cergy-Pontoise on va créixer, es va reconstruir completament la casa dels seus avis en un estudi. Però, abans de començar el rodatge, calia trobar les dues nenes que poguessin ficar-se en la pell d’aquests personatges complexos de la mateixa edat. El càsting no va ser complicat. Quan les germanes Joséphine i Gabrielle Sanz van aparèixer, va saber de seguida que serien les protagonistes. 

Amb una senzilla i molt cuidada posada en escena, que segueix les dues nenes en aquests descobriments i llocs secrets de la infància, la pel·lícula, com tota la filmografia de Sciamma, explora els desitjos dels personatges i el que se sent en passar d’una edat a una altra però, en aquesta particular història d’amor entre una mare i una filla, la cineasta fa realitat un desig que gran part de l’audiència pot compartir.

El desig és el gran tema que recorre 
tot el meu treball. M’agrada molt 
l’escriptura de personatges que sempre tenen desitjos molt forts. La idea és sempre la de despertar el desig al públic, dialogar amb 
aquest desig o provocar desitjos nous al seu cap. ”
Céline Sciamma, directora de cine

Admiradora del cinema d’animació —no oblidem que va ser coguionista del meravellós ‘La vida d’en Carbassó’, de Claude Barras—, la directora reconeix la influència de Hayao Miyazaki i Mamoru Hosoda en l’atmosfera d’un film amb tocs fantàstics, i d’escassa durada, clarament concebut com una experiència compartida per adults i nens.

Per a mi, les pel·lícules curtes tenen, si és que funcionen, és clar, un impacte molt fort. Jo estava obsessionada per l’impacte que pogués tenir el film. Sempre m’imagino, quan les pel·lícules són curtes, la imatge d’una petita fletxa que surt molt ràpid i va directa al cor.”
Céline Sciamma, directora de cine

‘Petite maman’ és una pel·lícula extraordinària, fascinant en la seva senzillesa i emoció que, sense cap mena de dubte, estarà entre les més importants de l’any. Però el millor de tot és que romandrà molt de temps en la memòria d’un públic sensible a aquest relat íntim que gira entorn de la família, l’amistat i la reconciliació. Una joia en miniatura.

La pel·li de la meva vida és ‘Mulholland Drive’ de David Lynch