Qui era Barbara Loden?

Va néixer a Marion, Carolina del Nord, el 1932. Quan els seus pares es van divorciar, la van enviar a viure amb els seus avis materns, que la van criar fins que va marxar a Nova York als 16 anys . Abans d’estudiar al famós Actors Studio i convertir-se en actriu, va fer de model per a revistes i de ballarina a la famosa discoteca Copacabana fins que, a mitjans dels anys cinquanta, va participar a ‘The Ernie Kovacs Show’, un programa d’humor irreverent molt popular. Loden  va començar a treballar al teatre, al costat Robert Redford a ‘The Highest Tree’ i Ben Gazzara a ‘Night Circus’. El 1964, va guanyar un premi Tony per interpretar un personatge basat en Marilyn Monroe a l’obra del dramaturg Arthur Miller ‘After the Fall’. Aleshores, van dir d’ella que era la “nova Jean Harlow”. En els seus primers papers al cinema, la va dirigir el seu futur marit, Elia Kazan, que va conèixer el 1957 mentre estava acabant ‘Un rostro en la multitud’, i amb qui es va acabar casant una dècada més tard. Com actriu el paper més important de la seva carrera és  a ‘Esplendor a l’herba’, en què va interpretar l’esgarriada i desesperada germana de Warren Beatty.

‘Wanda’, la seva obra mestra

L’actriu es va inspirar en un fet real per debutar darrera la càmera. Va ser la notícia sobre una dona que va ser condemnada a vint anys per ser còmplice en un robatori bancari i que havia mostrat el seu agraïment al jutge per tancar-la a la presó. ‘Wanda’ , escrita, protagonitzada i dirigida per la pròpia Loden,  es va convertir en una obra emblemàtica del cinema independent nord-americà per la seva visió punyent de l’Amèrica dels perdedors i desemparats. I el més important, donava vida un dels personatges femenins més insondables i pertorbadors de la història del cinema, d’aquells que rarament es veuen a la gran pantalla. Ambientada en una zona obrera dels suburbis de Pennsilvània, i rodada en 16mm a l’estil ‘cinema verité’, amb càmera en mà, localitzacions reals, llum natural i molta improvisació, la pel·lícula descriu la vida de la ‘Wanda’, que decideix fugir de casa seva, abandonant el seu marit i els seus fills. De manera austera i enigmàtica, mostra la desesperació i la soledat d’una dona desorientada que va a la deriva entre bars, motels i carreteres, mentre es deixa enredar per un lladre de bancs.

Amb els anys, ‘Wanda’ ha anat guanyant reconeixement i ara es considera una obra mestra que ha exercit una gran influència en generacions posteriors d’artistes i cineastes, com Marguerite Duras, Isabelle Huppert, Pedro Almodóvar, John Waters o Barry Jenkins. El 2010 va ser restaurada i es va projectar al Museu d’Art Modern de Manhattan.