El thriller és un dels gèneres més populars i explotats. Tenen trames en què se sol barrejar el misteri, el suspens, l’acció, l’espionatge o el terror. Aprofitant que s’acaba d’estrenar ‘Tyler Rake’ a Netflix, protagonitzat per Chris Hemsworth, us parlem de cinc thrillers tan diferents com atractius, des d’una cinta de caire futurista fins a l’epíleg d’una sèrie popular, o des del retrat d’un personatge molt peculiar fins a l’adaptació d’una saga literària d’èxit.

‘Tyler Rake’

Sam Hargrave (2020). Netflix.

A Netflix, s’acaba d’estrenar aquest thriller per al lluïment de l’actor australià Chris Hemsworth. L’acompanyen Golshifteh Farahani, David Harbour i el jove Rudhraksh Jaiswal. Tyler Rake és un mercenari a qui encarreguen rescatar el fill d’un cap de la màfia índia, que ha estat segrestat pel principal contrincant del seu pare. En un món ple de perills mortals, la missió canviarà per sempre les vides del Tyler i el noi. 

Després del punt i a part que va significar el díptic de ‘Vengadores’, Joe Russo, un dels codirectors junt amb el seu germà Anthony, ens presenta aquest thriller d’acció pura, en aquest cas, com a productor i guionista. El projecte de ‘Tyler Rake’ es va haver de convertir en una novel·la gràfica davant la impossibilitat d’aconseguir els diners i poder-lo tirar endavant. Ara, ha tornat al seu format cinematogràfic original gràcies a un director debutant, com és Sam Hargrave. El cineasta fa més de 15 anys que treballa com a especialista i coordinador d’escenes d’acció, i aquesta experiència es nota clarament en l’estil visual del film.

Amb influències de Jason Bourne, John Wick i altres cintes d’acció tan crua com espectacular, ‘Tyler Rake’ és l’embolcall aclaparador d’una història senzilla sobre guerres entre clans mafiosos i redempció personal del protagonista. El que més destaca són les incomptables seqüències d’acció trepidant i de violència, les espectaculars coreografies, les persecucions —en especial les dels cotxes— i les lluites a vida o mort. Chris Hemsworth demostra que és una de les grans estrelles d’acció actual, i Sam Hargrave aprofita per fer-se un nom entre el gran públic amb una cinta que atrapa, deixa exhaust i, tot i tenir un argument molt simple, entreté durant gairebé dues hores. 

‘Diamantes en bruto’

Ben i Joshua Safdie (2019). Netflix.

La darrera pel·lícula dels germans Safdie està interpretada per Adam Sandler, LaKeith Stanfield, Idina Menzel i Kevin Garnett. A ‘Diamantes en bruto’, el Howard és el propietari d’un joieria situada al barri dels diamants de Nova York, que ven en exclusiva a rics i famosos. Un dia, es produeix un important robatori que l’obliga a afrontar un deute econòmic que no està preparat per pagar. Amb tot de gent perseguint-lo, lluitarà per mantenir-se viu.

Els germans Ben i Joshua Safdie són dos cineastes independents amb títols com ‘Heaven knows what’ o ‘Go get some rosemary’, que van acabar de donar-se a conèixer internacionalment el 2017 amb ‘Good time’, un sorprenent thriller frenètic protagonitzat per Robert Pattinson. Aquell film va ser seleccionat a Canes i va rebre cinc nominacions als Independent Spirit Awards. 

‘Diamantes en bruto’ va ser considerada una de les millors pel·lícules de l’any passat, segons el National Board of Review. I als Independent Spirit Awards va guanyar els premis a la millor direcció, edició i protagonista per a Adam Sandler. De la mateixa manera que ‘Good time’, aquest és un thriller fosc, però amb un mica menys d’acció i violència que l’anterior. El ritme nerviós, el posa la càmera i la verborrea d’un poderós protagonista, aquest joier jueu addicte al joc i endeutat fins a les celles, amb el qual costa empatitzar perquè és egoista, sense escrúpols i no calla mai. Un film embogit i estimulant.

‘Upgrade (Ilimitado)’

Leigh Whannell (2018). Movistar+.

‘Upgrade (ilimitado)’ és un thriller de ciènciaficció protagonitzat per Logan Marshall-Green amb carisma i habilitat. En un futur proper, la intel·ligència artificial té força presència, els cotxes sense conductor comencen a ser habituals, i les cases estan totalment controlades per la domòtica. El Grey és un mecànic que tracta d’adaptar-se en un món massa modern per a ell, molt al contrari que la seva dona, una apassionada de les noves tecnologies. Quan pateixen un accident, una banda de malfactors ho aprofita per atacar-los. Assassinen la dona i ell queda tetraplègic. Però un misteriós científic li proposarà implantar-li un microxip que li permetrà tornar-se a moure. A partir d’aquí, res ja no serà com abans.

Leigh Whannell exerceix habitualment d’actor, productor i guionista de moltes de les pel·lícules de James Wan, com en les sagues de ‘Saw’ i d”Insidios’. Després d’escriure i dirigir ‘Insidious: capítulo 3’, la seva segona pel·lícula va ser ‘Upgrade (Ilimitado)’, un efectiu thriller australià de baix pressupost que va guanyar el premi del públic als festivals de Sitges i South by Southwest. El febrer passat, Whannell va estrenar la seva darrera cinta, ‘El hombre invisible’, una nova adaptació del clàssic de l’home invisible, de la qual us en vam parlar al programa.

‘Upgrade (Ilimitado)’ té evidents ecos de cintes com ‘Robocop’ i ‘2001: una odissea de l’espai’, per la manera com un humà es relaciona amb un ésser artificial, o ‘Venom’, per la representació d’una consciència aliena dins del propi cos. El film retrata com aquesta entitat va cobrant consciència, i els dilemes morals als quals s’enfronta el protagonista. Més enllà d’això, conté tots els elements d’una bona cinta d’acció amb algunes escenes molt ben rodades i coreografiades. Es tracta d’una producció força atractiva que no ha obtingut el ressò que hauria merescut, i que val la pena de recuperar des de casa.

‘El Camino: una película de Breaking Bad’

Vince Gilligan (2019). Netflix.

Aaron Paul va venir al Festival de Sitges a presentar la pel·lícula de ‘Breaking Bad’ que ens explica què va passar amb Jesse Pinkman al final de sèrie. A ‘El Camino, una película de Breaking Bad’, dirigida pel mateix creador de la sèrie Vince Gilligan, ell és el protagonista absolut: quan el Jesse fuig dels neonazis que l’havien segrestat, començarà una violenta odissea per aconseguir escapar de la policia i anar-se’n de la ciutat per sempre més. Pel camí, es troba amics i enemics, i recorda moments clau del seu passat. Tothom hi va al darrere, però el seu anhel de llibertat el farà trobar forces i recursos que no es pensava que tenia.

‘El Camino’ és el nom del cotxe amb què el protagonista fuig. I també, evidentment, una manera de parlar del camí que ha de fer per aconseguir escapar-se. Es tracta d’un viatge que el tornarà a posar a prova, ja que haurà de fer coses que no li agraden per obtenir els diners que necessita. Aquesta particular ruta el portarà a requerir l’ajuda d’amics, però també a enfrontar-se, físicament i psicològicament, a alguns dels criminals amb qui ja s’havia trobat al llarg de la sèrie. Això li serveix a Gilligan per tancar subtrames, fer un emotiu recordatori de tot un univers i recuperar un personatge estimat per a milions d’espectadors.

‘El Camino: una película de Breaking Bad’ és un entretingut vehicle per al lluïment d’Aaron Paul, que aprofita per reivindicar-se com a actor amb més registres dels que la seva carrera cinematogràfica li ha permès explotar. És molt hereva de la sèrie pel que fa a la continuïtat narrativa, l’evolució del personatge, el to o les localitzacions. Tot i que, sis anys després, es podria haver ofert alguna cosa més i haver desenvolupat més el seu trajecte vital, Gilligan sap moure’s bé pel thriller i el drama nostàlgic per fer un tancament d’algunes preguntes que havien quedat obertes i, sobretot, un sentit homenatge al coprotagonista d’una de les millors i més populars sèries del segle XXI.

‘El guardián invisible’ + ‘Legado en los huesos’

Fernando González Molina

‘El guardián invisible’ (2017). Netflix.

En espera que finalment es pugui estrenar la tercera i última part de la trilogia del Baztán, podeu recuperar-ne la primera i la segona. Més d’un milió de lectors només a Espanya van fer gairebé inevitable que es portés al cinema l’adaptació d’‘El guardián invisible’, el primer dels llibres de l’escriptora Dolores Redondo. En aquesta primera part, se’ns presenta la protagonista, la inspectora Amaia Salazar, que dirigeix la investigació d’un crim que la portarà de tornada al poble d’Elizondo, on va créixer i del que ha intentant fugir tota la vida. Enfrontada amb les complicacions del cas i amb els seus propis fantasmes, intentarà trobar un implacable assassí en una terra fèrtil en supersticions i bruixeria.

Marta Etura és una actriu capaç d’oferir el doble vessant d’inseguretat i duresa, cosa que la feia l’elecció perfecta; i el paisatge plujós del Baztán és ideal per ambientar la història. Si bé li manca una mica d’atmosfera i misteri, el film aconsegueix recrear els elements més importants d’una trama que es mou entre el thriller policíac, el drama familiar i el fantàstic. L’èxit comercial va fer que rodessin la segona i tercera parts.

‘Legado en los huesos’ (2019). Netflix.

Un any després que l’Amaia Salazar resolgués els crims que van terroritzar la vall del Baztán, la jove inspectora, ara mare d’un nadó, es reincorpora a la feina. El que no pot imaginar és que haurà de tornar a enfrontar-se amb perills i misteris en una nova trama criminal en què la seva mare juga un paper decisiu. Des del primer moment, el director va tenir clar que havia de rodar les dues entregues següents al mateix temps per conservar l’atmosfera i la personalitat dels personatges. Marta Etura torna a ficar-se en la pell de la intel·ligent inspectora però ara és més forta. Ser mare li ha donat una seguretat que abans no tenia.

Com va passar amb ‘El guardián invisible’, és possible que ‘El legado en los huesos’ decebi els lectors de la trilogia. El fet d’haver d’explicar tot el relat en la durada convencional d’una pel·lícula fa que perdi gran part del misteri. S’ha de reconèixer, però, que González Molina sap com mantenir el ritme i crear atmosferes i tensió i, per això, segurament els espectadors que no han estat lectors de les novel·les la gaudeixin més. De totes maneres, caldrà esperar a veure el tercer lliurament, sigui quan sigui que pugui estrenar-se, per jutjar la trilogia en el seu conjunt.