Durant la Guerra Civil, Catalunya va rebre un milió de desplaçats d’arreu de l’estat espanyol, que en aquell moment representava un terç de la població total. Centenars d’aquests refugiats eren infants orfes o nens que les seves famílies van haver d’enviar a zones menys perilloses, com Catalunya, on encara no havia arribat el front nacional. Molts van sobreviure la guerra convivint en colònies, creades específicament per als infants.
Mansions convertides en colònies
Va haver-hi centenars de colònies infantils a Catalunya, que es van situar a pobles, com Sitges o Teià, i als afores de ciutats, com Sarrià o Sant Gervasi, a Barcelona, una de les ciutats que va patir més la guerra. Eren zones més segures perquè hi havia menys risc de bombardejos, en estar apartades dels grans nuclis urbans. La majoria de refugis infantils van situar-se en cases particulars, tot i que espais com el Palau de Pedralbes i el Monestir de Santa Isabel, que va convertir-se en el refugi La Passionària, també van acollir molts nens.
Les colònies es van situar en grans mansions amb jardí que havien estat abandonades pels seus rics propietaris o requisades pel bàndol republicà. Finques idònies per acollir infants desplaçats, perquè tenien espai exterior i tots els serveis domèstics necessaris per viure: cuina, lavabos, grans menjadors i diverses estances on dormir els infants, com es veu en les imatges cedides pel Sozialarchiv Zürich, Arxiu Social Suís de Zuric.
Llar i escola per a nens refugiats
Les colònies eren refugis especialment pensats per a infants i recollien la tradició pedagògica de les colònies escolars, d’estar en contacte amb l’aire lliure i la natura. “En temps de guerra la missió principal era protegir els infants i alhora fer de substitut de la seva llar, tenir cura de l’alimentació, de la higiene, de la salut. També s’hi donaven classes, i es feien activitats lúdiques”, explica la historiadora Maria Ojuel Solsona, comissària de l’exposició “L’àlbum de la Ruth.” La mostra, que es pot veure a la seu del Memorial Democràtic, és un recull de fotos que va fer Ruth von Wild mentre feia de voluntària a les colònies de Barcelona i mostra la tasca de l’Ajuda Suïssa.
Què se n’ha fet, d’aquestes cases?
Una d’aquestes cases va ser la colònia Elisenda, al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, que actualment és una casa privada, igual que la colònia Herzberg, al passatge de Llovera. La colònia Nadedja Krúpskaia, al carrer del Rector Ubach, actualment és l’Escola Augusta, i la de Rosa Luxemburg, a l’avinguda del Tibidabo, és la seu del rectorat de la UOC. D’altres, com la casa dels quàquers, al carrer d’Anglí, van desaparèixer.
Ajuda local i internacional
Les colònies van ser iniciativa d’entitats locals com l’Ajut Infantil de Rereguarda, que depenia de la UGT i PSUC. També hi col·laboraven ONG estrangeres com l’Ajuda Suïssa, l’Ajuda Sueca, o Save The Children, entre d’altres. L‘Ajuda Suïssa va ser una plataforma d’ONG que va ajudar en les evacuacions dels infants de les zones castigades cap a les més segures, com eren València i Catalunya.
També muntaven menjadors i proporcionaven productes de primera necessitat a les colònies com farina, cacau o sabó. Molts dels seus integrants, sobretot dones, van dedicar esforços a fer millor la vida dels nens desplaçats. Al final de la guerra, van seguir la tasca en noves colònies ubicades a França des de l’exili.
Imatges cedides pel Sozialarchiv Zürich (Arxiu Social de Zuric)
