El Fernando Pérez ha estat el propietari d'un pis durant gairebé 50 anys al carrer de les Escoles Pies. Ara, ha decidit vendre'l i buscar un lloc per viure amb un preu de lloguer raonable. Al Fernando el van fer fora de l'empresa amb 56 anys. Ell i la seva família se'n van del barri, no perquè vulguin, sinó perquè no es poden permetre viure-hi. FERNANDO PÉREZ, veí del carrer de les Escoles Pies “Arriba un moment que és millor tenir diners al banc, que de ‘ladrillos’, totxos; en el cas nostre. I deu ser el cas de molta més gent perquè en aquest barri, les agències de mudances estan tot el dia traient i posant coses.” Aquesta imatge s'ha convertit en habitual a aquesta zona del Turó Parc. També estan fent l'agost les agències immobiliàries, que han proliferat al barri. XAVIER MONTOYA, director d'agència immobiliària “La capacitat econòmica que té el perfil del comprador i del venedor d'aquesta zona ens obre més portes per poder portar una persona que vol un producte i aquí no li acaba d'encaixar per preu, a una altra zona on econòmicament sigui més accessible l’habitatge.” Les entitats veïnals estan observant un canvi generacional a la zona. BARTOLOMÉ CRIADO, president de l'AV i Comerciants del Turó Parc “Las personas mayores que vinieron al barrio hace 40 o 50 años pues en estos momentos estan jubiladas, el nivel de vida, indudablemente ha bajado para ellos. Y se ven en la necesidad de vender los pisos, indudablemente porque no tienen esta capacidad para mantenerlos porque son pisos grandes o porque el tema económico no lo pueden abordar.”
Les agències immobiliàries i les empreses de mudances estan fent l’agost a la zona del Turó Parc, on s’està enregistrant un fenomen que afecta veïns propietaris de pisos de tota la vida. És el cas de Fernando Pérez, que ha estat propietari d’un pis gairebé 50 anys al carrer de les Escoles Pies. Ara, ha decidit vendre’l i buscar un pis, a la ciutat o fora, amb un preu de lloguer raonable. Assegura que no se’n van del barri perquè volen, sinó perquè no es poden permetre viure-hi. “Arriba un moment que és millor tenir diners al banc, que de totxos. A mi em van fer fora de la feina amb 56 anys. A casa tenim uns ingressos concrets i fixos, realment no han pujat mai. Amb aquests diners de la venda, més la pensió, pots viure bé. El pis fa 135 metres, teníem jardí comunitari i és a un carrer on no hi ha trànsit, però allà teníem més despeses que altra cosa. Simplement hem canviat la propietat per diners”, explica Fernando Pérez, que es considera afortunat perquè la compradora no vol venir a viure al pis fins d’aquí a un any. “Ens ha llogat el pis i al gener començarem a mirar opcions. No volem comprar cap altre pis. Com el nostre cas n’hi ha molts aquí en aquesta zona.”
Les agències de mudances estan tot el dia traient i posant coses”, assegura Pérez. Les empreses de mudances i les agències immobiliàries han trobat el terreny propici per establir-s’hi i créixer. “La capacitat econòmica que té el perfil del comprador i del venedor d’aquesta zona ens obre més portes per poder portar una persona que vol un producte i aquí no li acaba d’encaixar per preu, a una altra zona on econòmicament sigui més accessible l’habitatge”, comenta Xavier Montoya, director d’una oficina immobiliària al carrer de Ganduxer. Montoya explica que fa dos anys van obrir l’oficina a Sant Gervasi – Galvany i que tenen una altra oficina a l’Eixample. Les entitats veïnals estan observant un canvi generacional a aquesta zona de Sant Gervasi – Galvany. “Les persones grans que van venir al barri fa 40 o 50 anys en aquests moments estan jubilades. El nivell de vida indubtablement ha baixat per a ells. Es veuen en la necessitat de vendre els pisos, indubtablement perquè no tenen aquesta capacitat per mantenir-los. Molts són grans i exigeixen bastant econòmicament”, assegura Bartolomé Criado, president de l’Associació de Veïns i Comerciants del Turó Parc.
