El campanar de la parròquia del Remei és visible des de molts punts del barri de les Corts i no deixa dubte d'on és la plaça de la Concòrdia. És un espai central del que es coneix com les Corts Noves i durant anys ha aplegat la majoria de botigues del barri. En Ton Brengaret és fill de les Corts i recorda tots els comerços que hi havia a la plaça quan ell era petit. TON BRENGARET “La plaça de la Concòrdia era, diguem-ne el centre comercial. A les Corts no hi havia cap mercat, etcètera, hi havia una altra forma d'anar a comprar doncs en les botigues concentrades pràcticament a la plaça i en els seus entorns.” La plaça, amb els anys, ha canviat molt, com es veu en aquestes fotografies de finals del segle XIX. També hi passava el tramvia, que venia del carrer d’Anglesola. Un altre edifici emblemàtic de la plaça és Can Deu, de la família Deu i Mata que fabricava licors. TON BRENGARET “De fet, els treballadors que ja t'he dit abans que tenien, eren pràcticament tots de les Corts i gent més aviat diguem-ne pobra, la veritat sigui dita.” Però el que no ha canviat de la plaça és que sempre ha estat un espai de trobada. TON BRENGARET “ Era un ambient de germanor que existia, tothom es coneixia. Es feia la festa major, després s'hi feien ballades de sardanes, cosa una mica estranya, de tant en tant, i les coses públiques, que ja et dic, se'n feien poques perquè la feina era tenir permisos per poder-les fer. Però si, si se'n feien alguns, tot es feia allà.” La plaça de la Concòrdia ha estat l'escenari de celebracions de tot tipus, tant de caire religiós com de populars i festives. Agraïments: ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS i ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA Informen: QUERALT GÓMEZ / ANNA FELIU
A la plaça de la Concòrdia hi ha la parròquia de Santa Maria del Remei i el seu campanar destaca entre les edificacions del voltant. Això fa que es pugui identificar molt fàcilment. Un altre edifici singular de la plaça és Can Deu, que actualment és un centre cívic però que havia estat una de les cases que la família Deu i Mata tenia al barri. Aquesta era una família coneguda de les Corts que es dedicava a la fabricació de licors, especialment d’anissos. A la fàbrica, la majoria dels treballadors eren veïns de les Corts i molts d’ells, de famílies pobres, segons explica en Ton Brengaret, veí del barri que s’ha dedicat a estudiar-ne la història. De fet, un dels carrers que porta a la plaça du el nom de la família Deu i Mata a petició del veïnat de les Corts.
Es tracta d’un espai central del barri en què, tot i que actualment molts dels locals comercials o bé estan tancats o bé són negocis de restauració, antigament la gran majoria eren comerços. En Ton Brengaret de petit hi vivia molt a prop i recorda amb detall totes les botigues de la plaça. “La plaça de la Concòrdia era el centre comercial. A les Corts no hi havia cap mercat i la majoria de botigues estaven concentrades a la plaça i en els seus entorns”, explica Brengaret.
Per la plaça també hi havia passat el tramvia número 15, que venia del carrer d’Anglesola i acabava a la plaça de Comas. En les fotografies antigues es poden veure les vies que creuaven la calçada de la plaça.
El seu aspecte actualment és força diferent però no ha canviat el fet que la plaça és un espai de trobada per al veïnat del barri. A la plaça hi havia un “ambient de germanor”, diu Ton Berengaret. Durant els anys del franquisme no hi havia gaires actes públics, però els pocs que es feien a les Corts se celebraven a la plaça de la Concòrdia. És on s’han fet sempre les festes majors, les revetlles de Sant Joan, ballades de sardanes, celebracions religioses i moltes de les festivitats populars del barri.
Agraïments: ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS i ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
