En aquest edifici s’hi van instal·lar el 1944 el que la premsa de l'època va anomenar els Dràcules de la Bonanova. L’empresa Grífols va obrir un banc de sang i un laboratori d’anàlisi al carrer de Jesús i Maria. El 1950 van fer la seva gran aportació a la medicina. La plasmafèresi. ROSA AVELLÀ, responsable del Museu Grífols “Consisteix en separar la part sòlida de la sang del plasma, que és la part líquida i reinjectar els hematies, aquesta part sòlida al donant. D'aquesta manera el donant es recupera molt més ràpidament que amb una donació de sang estàndard.” En aquest primer laboratori és on avui hi ha el Museu Grífols. S'hi poden veure peces úniques com ara aquest liofilitzador de plasma que es va inventar i construir aquí als anys 60. Un invent que permetia conservar el plasma en bon estat durant cinc anys. ROSA AVELLÀ, responsable del Museu Grífols “Liofilitzar significa dissecar. Deshidratar, treure la humitat del producte que en el nostre cas era el plasma. Després han vingut altres empreses a aprendre del procés de liofilització per productes com la llet en pols. Per estudiar com deshidratar la llet en pols.” Hi trobem també un prototip de centrífuga per rentar glòbuls vermells, un aparell de regulació de temperatures o els primers colorímetres, aparells impossibles de comprar durant el franquisme. ROSA AVELLÀ, responsable del Museu Grífols “Això va portar a una mica el que diem, com la frase del Albert Einstein, de què la imaginació és més important que el coneixement, doncs que ells dissenyessin i inventessin els instruments que necessitaven per l'activitat diària del laboratori.” Són relíquies que es poden veure, amb cita prèvia, en aquest museu. Un espai únic que l'empresa Grífols va obrir l'any 1997.
L’empresa Grífols es va fundar l’any 1940 i va fer gran part dels seus descobriments als laboratoris situats a la Bonanova. Ara, en aquest mateix edifici, hi trobem el Museu Grífols, que n’explica la història. Per visitar-lo cal cita prèvia.
“El que recull el museu és com un petit laboratori d’anàlisi i un petit banc de sang han anat evolucionant per convertir-se en el que avui en dia és una companyia global amb presència en 30 països amb filial directa i gairebé al voltant de 100 estats mitjançant distribuïdores. A Catalunya hi treballen 2.500 persones i 14.000 a tot el món”, explica Rosa Avellà, responsable del Museu Grífols.
Els Laboratoris Grífols es van fundar l’any 1940 i va ser 10 anys més tard quan van fer “la gran aportació a l’hematologia mundial amb la tècnica de la plasmafèresi; aquesta tècnica es va presentar l’any 51 en un congrés internacional de metges transfusors i encara s’utilitza avui en dia a tot el món”, destaca Avellà.
La tècnica del doctor Grífols consisteix a separar la part sòlida de la sang -glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes- de la part líquida, el plasma. El procés es realitza per centrifugació d’últim component. “El plasma és el que Grífols fracciona i purifica per elaborar-ne medecines. La part sòlida es reinjecta al donant en el mateix procés de plasmafèresi perquè es recuperi ràpidament”, puntualitza la responsable del museu.
Aquí també hi trobem aparells únics com ara un liofilitzador que es va inventar i construir aquí als anys 60, un invent que va permetre mantenir el plasma en bon estat durant cinc anys, en comparació amb els 21 dies que es podia conservar en estat líquid fins llavors. “Liofilitzar significa dissecar, deshidratar, treure la humitat del producte que en el nostre cas era el plasma. Quan es necessita aquest component de la sang es barreja amb aigua per infusió i està llest per administrar al pacient que ho requereixi. D’aquesta manera no calia conservar el plasma refrigerat”, explica Rosa Avellà, que afegeix que més tard van venir altres empreses a aprendre del procés de liofilització per productes com la llet en pols.
Al museu també hi trobem un prototip de centrífuga per rentar glòbuls vermells automàticament, un aparell de regulació de temperatures o els primers colorímetres, resultat de l’enginy durant els anys de dictadura franquista, en què no es podien importar aparells que eren necessaris per a l’activitat diària al laboratori d’anàlisis.
