Aquestes jardineres tirades per cavalls van ser els primers vehicles de la línia que unia, a principis del segle XX, els barris del Clot i el Poblenou, coneguda com La Catalana. RICARD FERNÁNDEZ VALENTÍ historiador “L’any 1908 per tal de satisfer les comunicacions, les relacions administratives i la mobilitat dels obrers a les fàbriques, es va crear un servei de tartanes que sortia de la plaça de Font i Sagué, al Clot, i anava fins al barri del Poblenou.” La família Martí va ser la impulsora d’aquesta línia privada de transport, la primera que comunicava dos nuclis perifèrics de Barcelona. RICARD FERNÁNDEZ VALENTÍ historiador “La classe obrera degut a què el bitllet de transport era molt car, feia la mobilitat a peu. Aquesta línia va servir per satisfer les necessitats d’aquesta població obrera.” L’any 1925 els vehicles motoritzats van substituir els de tracció animal. Els anys 30 van ser els de màxim esplendor de la línia, es va modernitzar la flota d’autobusos i es va mantenir el preu del bitllet. RICARD FERNÁNDEZ VALENTÍ historiador “Als anys 50, 60 i 70 va anar funcionant regularment, però a mesura que el Poblenou va començar a patir la crisi industrial, el tancament de moltes fàbriques, el passatge va anar minvant progressivament.” El 26 d’octubre de 1980 “la Catalana” va passar a mans municipals. Al dia següent Transports Municipals de Barcelona va inaugurar la línia 92, que unia el Poblenou amb l’Hospital de Sant Pau
El servei regular de transport de passatgers entre el Clot i el Poblenou era conegut com La Catalana. El nom provenia d’una companyia fundada el 1880 que es deia així i que explotava un servei regular entre la plaça de Catalunya i el poble de Gràcia. Quan els vehicles es van retirar d’aquesta línia, els va comprar de segona mà la família Martí, per donar servei a la línia que travessava Sant Martí i que a partir d’aquell moment es va conèixer popularment amb aquest nom.
El traçat de la línia era molt senzill. Es va aprofitar la carretera que unia els dos nuclis des de 1851. Partint del carrer de Mallorca amb Rogent, baixava pel carrer de Sant Joan de Malta i Sant Pere, per finalitzar al carrer del Taulat, al Poblenou. Als estius, però, la línia s’allargava fins a la Mar Bella perquè la gent pogués arribar a la platja.
L’explotació de la línia sempre va ser deficitària. Tot i que estava pensada per donar servei als treballadors de les fàbriques del Poblenou, el preu dels bitllets era car per l’època, fet que feia que no tingués gaires usuaris. Per aquest motiu va canviar de propietaris en diverses ocasions. L’any 1916 Rafael Martí la va traspassar a Pere Llovet, que la va explotar fins a l’any 1921, quan va retornar a mans de la família Martí, en aquesta ocasió al fill del primer propietari.
Malgrat ser una línia poc rendible no va deixar de funcionar mai, encara que durant la Guerra Civil va estar inactiva durant un temps, a causa de la manca de gasoil. A finals dels 70 va començar el declivi del servei, per la desindustrialització del Poblenou.
Entre 1976 i 1980 el servei de La Catalana perdia anualment 100.000 passatgers de mitjana, i se’n va reduir el recorregut tot i que el preu del bitllet es va apujar. Finalment, a finals de l’any 1980, després de diverses converses i negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona, es va decidir cessar el servei regular de la línia i passar-ne la titularitat a mans municipals.
