Aquests quadres són, segons la Mercedes, com les petjades que la vida li ha deixat. Les vivències de la infància a Madrid, la joventut a Barcelona i també a l’Àfrica, un continent que ha marcat l’obra de l’artista i també la seva vida personal. MERCEDES HIDALGO, pintora "También me llamo Töola. Fue un nombre africano que pedí que me pusieran, me lo puso mi suegra. Yo estoy casada con un africano. Catalán africano que vino aquí a los siete años y que es de Guinea Ecuatorial, y allí se habla el bubi. Entonces este nombre es por los pigmentos que se ponen de una planta para embellecer y proteger." L’exposició també inclou quadres més introspectius de l’artista. En aquest cas, basats en la tècnica del color per expressar sentiments. MERCEDES HIDALGO, pintora "Se comienza a través de manchas, con distintos tonos, vas haciendo manchas, y entonces... qué te sugiere ese color y las formas, qué te sugiere." La mostra es complementa amb pintures en seda i altres formats, com làmines o contes il·lustrats. Aquesta retrospectiva tan personal es pot veure a la Biblioteca les Roquetes fins al 18 de desembre.
Mercedes Hidalgo va descobrir la pintura el 1997 com una manera per expressar les seves vivències i sentiments. La seva obra combina la tècnica de colors i les pintures més figuratives amb què posa sobre el llenç tot allò que l’ha marcat a la vida. Hidalgo, que no ha estudiat dibuix, considera tan íntims els seus quadres que no els vol vendre.
L’element més important de les seves pintures és la influència de l’Àfrica, que li va arribar a través de les estades al poble del seu marit, de Guinea Equatorial. Així, l’exposició “Petjada, huella, kotobítyo” recull les que han sigut casa seva, primer a Madrid, després a Barcelona i també la que té i espera tenir a Guinea, d’on és el seu marit i on confessa que és feliç pintant i ensenyant a pintar els nens i nenes. De fet, afirma que ella se sent més africana que el seu marit.
