Aquest és el passaport de la República de Gràcia. S’ha tornat a expedir aquest document de 1980. Va ser una de les primeres accions del moviment social del barri després de la dictadura. JOSEP FORNÉS, director del Museu Etnològic de Barcelona “El primer carnaval es va proclamar la República, fa 36 anys, la República de Gràcia, era una forma de fer una reivindicació.” El passaport és un dels elements que es troben a l’exposició ”Ordeno, mano i disposo”. Amb aquests imperatius s’obrien els bans satírics del Carnaval. En la mostra s’han recollit els documents que va fer el Consell dels Bulls de Gràcia. A través d'aquests es fa un repàs per la celebració del Carnaval i les etapes que va viure aquesta festa popular de prohibició, tolerància i censura. JOSEP FORNÉS, director del Museu Etnològic de Barcelona “Recordo que una editorial de Tribuna de ‘La Vanguardia’ ens va titllar de ‘barriobajeros’ i de gent absurda quan es feia una comparsa de monges, capellans i bisbes i sants i santes i angelets, avui en dia fer això sembla una cosa molt innòcua, una cosa molt innocent, cinc anys després de la mort de Franco, no era tan innocent.” El Carnaval és la tradició més transgressora del calendari festiu. Aquesta festa va servir d’expressió de les lluites veïnals i de la recuperació de la cultura popular.
Gràcia ha engegat el cicle d’humor Gràcia Riu, una iniciativa que neix dels equipaments culturals del districte i que té com a objectiu reivindicar l’humor com una eina de cohesió social. S’ha programat música, teatre i exposicions, com la que ha obert el cicle, “Ordeno, mano i disposo” al Centre Artesà Tradicionàrius. Aquesta mostra del Museu Etnològic de Barcelona aborda la festa de Carnaval des d’una perspectiva local, històrica i social i passa per les diferents etapes que ha viscut de prohibició, tolerància i censura.
Durant el primer Carnaval després de la dictadura, el de 1980, es van prohibir les comparses i l’ús de màscares fora dels actes oficials. Però, en els barris, també es van organitzar diferents actes i es va poder fer una festa més crítica i transgressora i és en aquest moment que es va recuperar l’antiga tradició dels bans. Els primers carnavals de la democràcia van incorporar les lluites veïnals i una aposta per la recuperació de la cultura popular.
Els comissaris de l’exposició Josep Fornés i Esteve León van viure de ben a prop aquestes manifestacions i recorden com una comparsa de cures i monges que ara seria habitual, en aquell moment era molt transgressora. A més, han volgut recuperar l’històric passaport de la República de Gràcia, que mentre duri la mostra es podrà renovar o expedir de nou, això, sí, a partir del número 200, que és on es va aturar el 1980 quan es va tirar endavant aquesta iniciativa, en aquell moment, molt reivindicativa. L’exposició es pot veure fins al 8 de novembre al CAT.
