Nightcrawler està considerat un referent del synthwave, gènere dins l’electrònica influït per la cultura popular musical dels 80, però és el primer a criticar que “en l’àmbit estilístic i creatiu està una mica estancat”. Assegura que “s’abusa massa dels clixés”, i que per evolucionar “caldria arriscar una mica més”. De fet, ell fuig conscientment de l’ortodòxia i reivindica un estil propi en què el synthwave no és més que “un color dins la paleta creativa”.
L’univers sonor de Nightcrawler va en sintonia amb el seu nom artístic, és una porta oberta a l’obscuritat nocturna en clau íntima i solitària. I és que, com diu, “la pel·lícula més apassionant que viurà cadascú és la de la pròpia vida”. Des d’aquesta perspectiva s’ha d’entendre el seu últim treball, ‘Visionary’, un descens a les profunditats emocionals.
“El procés de creació de l’àlbum ha estat com una mena de teràpia.”
L’artista té clar que “aquest és el disc més personal” que ha fet, tots els temes estan directament vinculats a experiències viscudes. Per això, el treball ha estat no només de creació musical, sinó també transformació personal, una mena de catarsi que, com ell mateix confessa, l’ha “ajudat a superar diferents estats d’ànim”.
“Es parla molt de menjar equilibrat però, en canvi, no es pren prou seriosament una cosa tan important com és la salut mental.”
Al ‘Feeel’ ens comenta amb més detall l’origen i sentit d’alguns dels temes d’aquest nou disc, com ‘Depressive ghosts’, que tracta sobre l’estat d’ànim depressiu. “És com un fantasma, la gent no el veu però està dins teu i et turmenta”, explica. Ser conscient d’aquesta naturalesa d’aquests espectres, creu, ajuda a combatre’ls i evitar que “s’apoderin de la teva ment”.
“Cada àlbum que he fet ha estat com una pel·lícula.”
‘Visionary’ eleva al nivell més personal la mirada crítica ja present en treballs anteriors com ‘Metropolis’, una proposta a mode de futur distòpic inspirat en ‘Blade runner’; o ‘Beware of humans’, una crítica “al cantó fosc de la humanitat”.
