A Akasha Kid, la reclusió forçada per la pandèmia del coronavirus li ha facilitat un temps i un espai per experimentar i ampliar recursos personals i creatius. El context la va empènyer a muntar un estudi domèstic, amb l’ajuda del seu pare, des d’on s’ha posat a prova en nous rols i formats. Nom versàtil de l’escena emergent, que beu desacomplexada del trap, el rhythm and blues i el dance hall, ha aprofitat aquest període per expandir les possibilitats de la seva veu, ha aprofundit en la poètica de les lletres i s’ha animat a gravar temes d’artistes admirats.
Així també ha vist la llum ‘Pendeja’, un crit a la llibertat individual i de reivindicació de la diferència que presenta amb una imatge també sortida de la seva mà. Un videoclip fet a partir de dibuixos en negre i vermell, amb una figura humana i una serp que, com ella mateixa explica, giren entorn del concepte d'”alter ego” per reflectir les “històries internes amb una mateixa, que és una mica del que va la cançó”.
“Estem sempre sent testejats per la vida i pel sistema per caure altra vegada en allò que no volem caure de nou.”
Des de la veu orgullosa de qui ha fet el procés d’escoltar-se i decidir quin és el seu posicionament vital, canta “Miro para arriba y el cielo es mi dirección / El dinero me llena pero esa no es mi ambición / La calma no llega ni con pills ni cuatro joints / Yo valgo más que eso, seguro lo sabe Dios”. Una fortalesa, però, que per desplegar-se en plenitud ha d’enfrontar-se amb un món massa sovint hostil com bé sap aquesta artista nascuda a l’Argentina i ara establerta a Madrid.
Per la feina del seu pare, Akasha Kid ha canviat sovint de paisatge. Entre d’altres, va passar uns anys a Hondures i, més tard, a un poble de Màlaga. Trobar-se en entorns on la seva personalitat desafiava el pes de la tradició la va obligar a triar entre la fidelitat a l’instint i l’acceptació social. Confessa sentir-se orgullosa d’haver-se mantingut ferma davant els prejudicis i haver apostat per allò que li agradava. Experiències de trànsit, allunyades de la sensació d’arrelament, que també han condicionat el caire dels seus vincles personals.
“Si intentes conservar tothom sempre, al final et perds una mica a tu mateixa.”
Akasha Kid transmet la força d’una ànima feta a cop de repte, que en lloc de defugir-lo aposta pel canvi com a eina creativa, i que no té por a mostrar-se al món des de la seva complexitat i vulnerabilitat. Al contrari: “La majoria de problemes personals són per falta de comunicació o per por. A mi no m’han ensenyat que si sento alguna cosa, bona o dolenta, l’oculti”. Les seves cançons en són el major reflex.
