“La cuina creativa et constreny i et fa esclau d’haver de crear coses noves cada dia i no et dona l’oportunitat de fer un capipota, una bomba de la Barceloneta o uns peus de porc guisat”. Ho diu el xef Francesc Beltri, del restaurant amb una estrella Slow&Low, que, amb el seu soci Nicolás de la Vega, acaba d’obrir el Bar Canyí a Sepúlveda, 107. També a Sant Antoni els propietaris del restaurant Alapar van obrir fa prop d’un any el bar Varmuteo. I al carrer de Còrsega amb el passeig de Gràcia, el cuiner i influencer Rafuel Antonín ha obert Casa Rafuel, un bar on la cuina tradicional també és la reina de la carta.
Per què aquesta atracció per la cuina tradicional i la cultura de bar? El Francesc i el Nicolás no volen que es cregui que han volgut sumar-se “a l’onada i a la moda dels esmorzars de forquilla”. Asseguren que en una ciutat com Barcelona hi ha d’haver lloc per a totes les cuines. “Però també per a la nostra, per a la catalana, que no és millor que cap altra però tampoc pitjor!”, diu el Francesc.
Comparteix amb el Nicolás la passió per la cuina del xup-xup i tots dos asseguren que el que busquen amb el Canyí és divertir-se i tenir una relació més propera amb el client. A la carta del Canyí hi ha plats de cullera com les mandonguilles, el fricandó, el cap i pota i els peus de porc, fregits com les croquetes, les braves i la bomba, i escabetx amb productes que també preparen ells de forma totalment artesana.
“On són els bars de tota la vida i qui els porta ara?”
“On són els bars de tota la vida qui els porta ara?”, es pregunta la Vicky Maccarone del Varmuteo. Juntament amb el Jaume Marambio capitanegen també el restaurant Alapar, obert el 2022 al carrer de Lleida. Fa un any, juntament amb el Sergio Marambio, van aventurar-se amb un bar especialitzat en vermuts on el Jaume es permet “ser més juganer, amb un bon fricandó i altres plats de xup-xup”. En paral·lel no hi falta una bona gilda, unes bones anxoves i un plat de formatge o pernil.
“Som gent inquieta, sempre volem fer coses noves però a l’Alapar tothom espera propostes de cuina més gastronòmica”. El Varmuteo ocupa un local petit i moltes de les elaboracions les preparen al restaurant del carrer de Lleida. Maccarone creu que bars on ofereixen paella amb colorant “fan mal al món de l’hostaleria” i que la desaparició dels bars de sempre “és un tema de conversa recurrent entre els amics que ens dediquem a la restauració”.
El cuiner d’Instagram
Qui també es pregunta què està passant amb la nostra gastronomia a Barcelona és el Rafa Antonín, més conegut com a Rafuel. Tota la vida s’ha dedicat a la venda de fuel i petroli però sempre ha estat un gran aficionat a la cuina. Ha fet un munt de cursos i formacions i durant anys ha compartit les seves receptes a través de les xarxes socials. Acumula milers de seguidors que sempre li han reclamat un lloc on poder anar a menjar les seves creacions.
A l’agost va obrir Casa Rafuel al carrer de Còrsega entre la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia. “És tan senzill com cuinar les receptes de casa. No t’imagines les quantitats de macarrons que em demanen”. També triomfen les patates braves: “A l’agost en vam fer 1.700 racions i al setembre superarem aquesta xifra!”.
Rafuel també vol oferir esmorzars de forquilla: “Vull que els clients vinguin el divendres al matí, a partir de dos quarts de nou, i ja comencin a escalfar el cap de setmana amb unes patates fregides amb ou ferrat i pernil ibèric”. Propostes amb les quals Rafuel té clar qui vol atreure: “Jo vull el client de Barcelona i que torni. Si venen els turistes, bé, però jo no tinc la carta en anglès. I hi ha qui se m’ha enfadat!”.
