El 48h Open House Barcelona ha ofert enguany una ocasió única dins la secció Espais ocults per descobrir l’interior del que es coneix com a Sanatori Antituberculós de Collserola, una torre alta i imponent que emergeix enmig de Collserola. En aquest marc, betevé ha tingut accés a l’interior d’aquesta “joia modernista” envoltada de misteri.
En realitat, l’edifici no va ser cap sanatori sinó que va ser construït a l’entorn del 1903 per Joan Rubió i Bellver per tal d’albergar els safareigs del centre. Va dissenyar una torre rodona, amb voltes catalanes, amb forma de margarita: un espai central rodó envoltat de “petites capelles”.
Tanmateix, tot apunta que la bellesa de l’edifici mai no va tenir un ús pràctic, ja que ni el sanatori ni els safareigs es van arribar a inaugurar. Sembla que el sanatori va ser derruït durant la Guerra Civil. L’edifici dels safareigs, en el darrer segle, ha anat canviant de mans, s’ha intentat rehabilitar com a habitatge, ha estat ocupat i el temps ha anat obrint ferides a l’edifici.
Planta baixa destinada als serveis
L’entrada per la planta baixa porta a un espai rodó, cobert dels grafits, pintades resultat de l’ocupació i l’incivisme que va patir la torre fa uns anys. Els experts apunten que l’espai estaria destinat a diversos serveis. Enmig de la planta rodona, un pilar helicoidal sembla voler donar la sensació que l’edifici gira.
La segona planta, els safareigs
A partir d’aquí, unes escales de cargol estretes i fosques condueixen a una primera planta amb sostres alts, ben il·luminada per dues fileres de finestres, més una altra al voltant de la cúpula central. També hi són presents els grafits i hi falten elements importants com les finestres, però els visitants queden igualment impressionats. “Es tracta d’una obra mestra modernista —explica Armand Fernández, l’arquitecte que guia la visita. Per la seva contundència, per la seva senzillesa i per la seva genialitat. Amb pocs recursos, Rubió i Bellver va fer una petita joia“.
La finalitat de l’edifici —rentar i desinfectar la bugada del Sanatori Antituberculós— determina justifica la gran altura del sostre. “Se li donava tanta importància a la desinfecció que intenta ser un edifici molt espaiós i molt ventilat“, afegeix l’arquitecte.
Trencadís a les teulades
Rubió i Bellver ha signat obres com la Casa Golferichs, o com el pont del Bisbe o, entre d’altres, el paranimf de l’Escola Industrial. Va ser deixeble de Gaudí, i la seva influència es percep a la teulada. La cúpula central ha perdut gairebé tot el trencadís blanc, però les cúpules que l’envolten encara conserven trencadís ceràmica essencialment blanca, encara que també es distingeixen blaus i algunes filigranes.
Més d’un segle dempeus i buit
Per al barri de Can Rectoret, els safareigs del Sanatori Antituberculós són tot un símbol que s’afebleix amb el pas del temps. Els propietaris actuals de l’edifici el van adquirir cap al 1995 amb la intenció de rehabilitar-lo i fer-lo habitatge, però els seus plans van haver de superar primer una requalificació urbanística i una ocupació de l’immoble, tot i el seu estat d’abandó. Tan sols han pogut aixecar la tanca perimetral i fer algunes estructures per a un futur garatge, al costat de la torre.
