En la nostra societat actual dediquem bona part del nostre temps a la feina remunerada. Moltes vegades en el dia a dia no som conscients que existeix el que es coneix com a benestar temporal, un concepte que ens remet a la necessitat de gaudir del nostre temps propi. Aquest dimarts s’ha presentat el dossier Temps, ciutadania i desigualtats, que posa el focus d’atenció en la diferència de gènere pel que fa els usos del temps.
Un àmbit que mostra grans desigualtats
En l’estudi, que es fa al País Basc des del 1993, s’hi poden veure dades força esclaridores pel que fa els temps que dediquen els homes i les dones al treball i a la feina. Les dones dediquen menys hores a la feina que els homes i més a les feines de casa, tantes que la dona acaba sumant una jornada laboral extra en el còmput total de la setmana. A més, no s’està produint una equitat en les tasques domèstiques, el que realment està succeint és que la dona ha deixat de fer un seguit de feines a casa que ningú no està assumint.
El silenci de la feina de les dones grans
L’estudi també revela una realitat que moltes vegades queda invisibilitzada. Es tracta de les tasques domèstiques que fan les dones de 60 o més anys. En el recull de dades es pot veure que dediquen les mateixes hores a la casa i les cures familiars que els adults homes a les seves feines remunerades. En el cas de les dones, però, la seva feina no gaudeix de cap tipus de reconeixement social.
Les solucions
Des de l’Ajuntament s’ha posat en marxa el Pacte del Temps, que recull 57 mesures perquè els ciutadans disposin d’una organització del temps més saludable i eficient.
A banda de les mesures que pugui posar en marxa l’Administració, les autores del dossier aposten per un seguit d’accions. Pel que fa a les empreses, demanen que apostin per una reducció de la jornada i que estiguin disposades a atorgar permisos els treballadors per assegurar que puguin gaudir d’un temps reproductiu adequat i també d’un temps de participació política.
Entre altres solucions també s’apunta a un canvi social. Per exemple, que les persones centrades només en la feina siguin considerades ciutadanes irresponsables, perquè estan desatenent el seu temps propi.
