Ronaldinho és felicitat. Ronaldinho va ser el somriure del futbol durant molt temps. Ronaldinho és l’únic jugador que ha guanyat la Champions, la Libertadores, la Copa Amèrica, un Mundial i la Pilota d’Or. Amb l’Àlex López, gerent de la revista ‘Panenka’, repassem la trajectòria del mite blaugrana i comentem alguns dels fragments més destacats de l’entrevista que van fer al brasiler. Des del somni que tenia de petit de guanyar la Copa Libertadores, el nen de què li parlaven quan va arribar al Barça perquè ja destacava, o el famós “jogo bonito” del qual ell n’és emblema.
“Jugant a futbol, sempre he estat feliç”
Quan algú fa el que li agrada, és feliç. I aquest és el cas de Ronaldinho, que assegura que, mentre jugava a futbol, preferia estar somrient. De petit els seus somnis eren arribar a professional, jugar a la selecció del seu país i guanyar la Libertadores, però a mesura que va anar creixent i va començar a veure els seus ídols va veure que volia seguir les seves passes, venir cap a Europa… Ronaldinho afirma que la vida li ha passat molt ràpid, ja que “amb 15 o 16 anys estava veient els seus ídols per la televisió i dos anys després ja estava jugant amb tots ells”.
“Quan vaig arribar al Barça ja em parlaven d’un nen que destacava”
Ronaldinho explica que a Barcelona “va ser tot molt bonic” i que quan va arribar-hi ja li explicaven que hi havia un nen que destacava en referència a Messi. El gautxo comenta que ràpidament van parlar amb l’entrenador perquè comencés a entrenar amb l’equip per guanyar experiència. Després va anar tot molt de pressa, afirma. “Va començar a jugar i vaig tenir la sort d’assistir-lo en el seu primer gol”.
“Jo només miro el futbol bonic”
L’estil de joc del Barça continua tenint robat el cor del brasiler, “el Barça té un estil de joc que a mi m’encanta. Estar amb la pilota, jugar bé…”. La temporada passada, però, va gaudir molt amb el joc de l’Ajax, assegura. “Em va encantar veure jugar l’Ajax la passada Champions”. Que a Ronaldinho li encanti aquest estil de joc no és casualitat. “Jo vaig créixer d’aquesta manera. El futbol que té “dribblings”, uns contra uns tota l’estona. Que no sigui tota l’estona tàctica i pilotes amunt. A mi mai m’ha agradat aquest tipus de futbol”. “Molts per obtenir resultats juguen d’aquesta manera, però jo prefereixo perdre i jugar bé que jugar malament i guanyar” assegura la llegenda.
