Durant 25 anys, Enric Bertrán ha estat una de les persones més importants dins els esports aquàtics del nostre país. Des de la Federació Catalana de Natació, primer com a vicepresident (11 anys) i, després, com a president (14), ha vist l’evolució de la natació, el waterpolo, l’artística i els salts des de finals del segle XX i l’inici del XXI. Un cop ha deixat el càrrec de l’entitat, és un bon moment per fer-ne balanç.
El sentiment de pertinença dels clubs
Enric Bertrán deixa de ser el màxim responsable dels esports aquàtics catalans i ho fa amb la sensació de la feina ben feta i havent assolit un dels objectius principals que es va marcar quan va fer-se càrrec de l’entitat l’any 2008. De tot plegat, manifesta: “Em quedo amb la unitat de tots els estaments federatius, el sentiment de pertinença dels clubs amb la FCN i amb les grans competicions que hem pogut organitzar durant tot aquest temps”.
Mundials, Europeus i fases finals
Durant els últims 25 anys, Barcelona ha viscut una autèntica revolució pel que fa a l’organització de grans esdeveniments esportius, sobretot relacionats amb la natació. L’any 2003, la ciutat va acollir els Mundials de Natació, que van ser un gran èxit. 10 anys més tard, i després de la renúncia de Dubai a acollir la cita mundialista, la Federació Catalana de Natació i l’Ajuntament van fer un pas endavant i van proposar acollir el Mundial de la FINA del 2013.
Aquest mundial va ser la llavor dels Europeus de waterpolo que es van fer cinc anys després amb les Bernat Picornell com a grans protagonistes. Però Enric Bertrán encara en recorda moltes més: “Les fases finals de la Champions League de waterpolo del 2014 i el 2015, el preolímpic de natació artística del 2021 o les diferents competicions organitzades pels clubs catalans”.
Els pitjors moments
Durant un quart de segle, però, els esports aquàtics dels país també han viscut moments complicats i durs. Bertrán destaca, per sobre de tots, l’accident que va tenir el saltador del CN Barcelona Ferran Esteban, “que el va deixar paraplègic en una cadira de rodes. Va ser un accident que ens va deixar molt tocats i que ens va costar molt de superar. En Ferran, que ara treballa a l’Institut Guttman, ens l’estimen moltíssim”.
Fent aquest repàs, l’expresident de la Federació Catalana de Natació, destaca “tot i que no és comparable [al que li va passar] al Ferran, la crisi de la natació artística després dels Jocs Olímpics de Londres o les dues grans crisis (l’econòmica del 2008 i la de la covid-19 del 2020 i 2021)”.
La natació a Barcelona
L’expresident de la Federació Catalana assegura que Barcelona continuarà sent el cap i casal dels esports aquàtics, tot i que reconeix que li ha quedat pendent la remodelació i ampliació de la Piscina Sant Jordi. Però també afirma que els clubs barcelonins de natació i waterpolo “no moriran mai”.
