Pau Darbra va aterrar al Narcís Sala aquest estiu passat. En menys de sis mesos, el migcampista maresmenc ja s’ha ficat l’afició quadribarrada a la butxaca i està més que adaptat al club i al poble de Sant Andreu. “Vaig venir a viure-hi 10 dies abans de rebre la trucada de la direcció esportiva. Va ser una casualitat”, explica. Darbra té l’espina clavada del derbi d’anada disputat al Nou Sardenya, en què es va lesionar abans del descans. “He mirat el partit. De fet, soc bastant malalt i em miro els partits que jugo. Després m’agrada repassar els errors amb els companys. Amb en Pelegrín parlem molt. Crec que, en bona part, el fet de ser autoexigents ha fet que l’equip creixi fins on està ara“, analitza Darbra. Tot i arribar al derbi després de perdre al camp del Cerdanyola, el Sant Andreu està en un bon moment de forma, ocupa llocs de play-off i veu l’Europa a només quatre punts de distància.
Entendre la rivalitat entre el Sant Andreu i l’Europa
Un dels artífexs del fitxatge de Pau Darbra pel Sant Andreu és l’exjugador de l’Europa Oriol Molins. “Em va dir que, una vegada a la vida, havia de viure aquesta rivalitat des de dins. Crec que no s’assimila a cap altra rivalitat”, diu Darbra. “Hem normalitzat que, jornada rere jornada, hi hagi 3.000 persones al Narcís Sala, però és una bogeria“, afegeix un migcampista maresmenc expectant: “Tinc ganes del xoc d’estils de diumenge entre ells i nosaltres”, explica el jugador quadribarrat de cara al partit contra l’Europa.
