El 13 de juny del 1982 el Camp Nou va acollir el partit inaugural del Mundial de Futbol. S’enfrontaven les seleccions de l’Argentina i Bèlgica. Repassem, amb els companys de la revista ‘Panenka‘ com va anar aquell campionat en què Itàlia va acabar proclamant-se campiona del món.
Un Mundial amb Barcelona com a gran protagonista
La 12a edició del Campionat del Món de futbol es va disputar a Espanya i va ser en aquell moment el torneig amb més seus de la història. 17 estadis en 14 ciutats diferents van veure algun dels partits del Mundial. Barcelona, amb vuit enfrontaments, va ser la ciutat que més partits va acollir entre l’estadi del Barça i l’antic estadi de la carretera de Sarrià del RCD Espanyol.
El primer partit d’aquell Mundial va enfrontar, al Camp Nou, els actuals campions, l’Argentina, contra Bèlgica. El conjunt argentí hi arribava amb aires renovats i amb un futbolista, Diego Armando Maradona, que feia pocs dies s’havia convertit en jugador del Barça. El partit va acabar amb la sorprenent victòria dels belgues per 0 a 1 i amb una de les imatges més recordades de la història del futbol amb Maradona i mitja dotzena de jugadors de Bèlgica com a protagonistes.
Més partits a la ciutat
Un cop disputada la primera fase va arribar el torn de la segona i que donava accés a les semifinals. Barcelona, amb els seus dos estadis, va acollir les eliminatòries del grup A i el grup C. En l’A, que es va disputar al Camp Nou, s’hi van enfrontar Polònia, la Unió Soviètica i Bèlgica. Van ser uns partits marcats per la política, ja que no cal oblidar que en aquells moments Polònia estava en plena revolució política i amb el gran moment del sindicat Solidarnosc. L’empat a 0 entre polonesos i russos va ser considerat per a molts com una victòria més enllà del futbol.
L’estadi de la carretera de Sarrià va acollir els partits del grup C amb tres autèntics monstres: les seleccions de l’Argentina, Itàlia i el Brasil. Els brasilers ho van fer com a primers de grup, mentre que italians i argentins hi van arribar com a segons. La combinació d’aquests tres seleccions va donar com a fruit tres partits per a la història: l’Itàlia- Argentina amb el marcatge de Gentile a Maradona; l’Argentina-Brasil amb l’expulsió de Maradona, i l’Itàlia-Brasil, considerat per a molts com el partit del segle.
L’últim partit del Mundial que es va disputar a Barcelona va ser la semifinal entre les seleccions d’Itàlia i Polònia. El combinat transalpí, que va fer un Mundial de menys a més, va classificar-se per a la final després de guanyar els polonesos per 2 a 0.
A la final es van enfrontar Itàlia i Alemanya al Santiago Bernabéu. Un partit que va acabar amb victòria azzurri per 3 a 1 i que va significar la tercera Copa del Món per als italians.
