Era la copa que faltava. Després de 101 anys d’història, l’Atlètic-Barceloneta per fi guanya una Champions. Ho va aconseguir el Barcelona el 1982 i el Catalunya el 1995, i ara els mariners també tenen a seva. Ha costat anys i panys. La primera Lliga va arribar l’any 70 trencant una ratxa de 46 campionats consecutius del Barcelona.
L’època daurada, però, va arribar anys després. Des de 2006 que l’Atlètic-Barceloneta és el dominador clar del waterpolo estatal: nou lligues seguides, rècord de 132 partits sense perdre i moltes Copes i Supercopes. Però quan arribava el torn de la Copa d’Europa l’equip sempre es veia superat pels poderosos equips serbis, croats o italians.
L’any passat ja van fer un primer pas important en quedar tercers, i aquest any, amb Chus Martín a la banqueta, que relleva Santi Fernández, tenien una oportunitat d’or: la Champions es jugava a casa i malgrat ser un format extremament complicat com ho és la final a sis, han superat tots els rivals un a un i jugant cada partit al límit.
Als quarts es van desfer del Brescia italià, en les semis van eliminar el Primorje croat per arribar per primera vegada en la seva història a una final continental. I a la primera va a la vençuda: victòria contra el Radnicki serbi. 19 anys després, un club barceloní torna a ser el millor d’Europa.
