Un equip gran és aquell capaç d’aixecar-se després d’una bona patacada. Aquell que no es llepa les ferides, indolent, queixant-se del que va poder ser i ja no serà. Aquell equip que mira cap endavant i pensa a guanyar tot el que li queda. Un equip gran va ser el Barça post-Supercopa. L’equip de Valverde va encetar la temporada amb el mal de queixal de la marxa de Neymar agreujat pel xoc que va suposar el daltabaix de la doble derrota davant el Reial Madrid. Un inici tan dur com bona va ser la resposta de l’entrenador blaugrana. Valverde va fer de la solidesa (acompanyada de la màgia de Messi) el seu tret diferencial i va capgirar la dinàmica.
Avui, el Barça tornava al mateix punt. Després de perdre aquella solidesa a Roma, l’equip l’havia de recuperar. Per fer-ho, Valverde ha tornat al 4-4-2, amb Paulinho fent del lesionat Rakitic i Coutinho i Iniesta a les bandes. És a dir, Dembélé, un cop més a la banqueta. Encara que aquest esquema tàctic és només d’inici perquè segueix totalment condicionat a Messi. L’argentí s’ha mogut per on ha volgut buscant sempre l’espai i convertint-lo en un 4-4-1 més ell. El 10 blaugrana sempre acaba a l’àrea rival però comença on ell creu, ja sigui a una banda, a l’altra, a la mitja punta o fins i tot al mig centre.
L’esquema ha donat els seus fruits, tot i que el València ha sortit molt fort intentant imitant la pressió de la Roma a Itàlia i amb Guedes com a punta de llança. El portuguès ha estat un malson durant tota la primera meitat amb xuts de llarga, mitja i curta distància. El Barça s’ha anat refent a través de la pilota i Suárez no ha encertat a xutar-la bé en una clara ocasió. Mentrestant, els txes buscaven contraatacs i a punt han estat de trobar-ne, però un Jordi Alba immens els ho ha evitat. El lateral també ha tingut protagonisme en atac i ha punt ha estat d’encetar el marcador amb la mateixa moneda. Contracop blaugrana de manual i Jordi Alba no pot superar el porter.
L’1 a 0 ha arribat al quart d’hora de partit. Gran passada de Coutinho amb l’exterior, que ha deixat Luis Suárez davant Neto i aquí sí que no ha fallat. Gol número 23 de l’uruguaià que no ha servit perquè els blaugrana asserenessin el seu joc. De fet, els valencians han estat a punt d’empatar. Ter Stegen ha errat en la passada a causa de la gran pressió dels visitants i la pilota a acabat a peus de Rodrigo al punt de penal. El brasiler l’ha rebentada però el porter blaugrana ha tret una mà miraculosa i la enviada a la fusta.
La segona part ha començat amb una nova ocasió valencianista. Umtiti ha relliscat i Santi Mina ho ha aprofitat per deixar sol a Rodrigo. El davanter ha superat Ter Stegen però ha aparegut Piqué per evitar l’empat sota la mateixa línia. Un esglai que ha tornat a esperonar el Barça, que ràpidament ha eixamplat la diferència. Umtiti no ha trigat a refer-se del seu error i ha rematat un córner per estrenar-se com a golejador blaugrana.
La resta de la primera meitat ha anat passant entre detalls i acrobàcies d’Iniesta i Messi. L’argentí ha engaltat una pilota que ha estat a centímetres de convertir-se en el gol de la jornada. El manxec no ha volgut ser menys i ha fet una tisora que Neto ha salvat amb una bona estirada. Els 69.544 espectadors que han anat al Camp Nou també han pogut gaudir d’un eslàlom marca de la casa de Messi, que ha llepat el pal abans de l’ensurt de la tarda: Dembélé, que havia entrat a falta d’un quart d’hora, ha fet un penal tan clar com innecessari. Parejo ha retallat diferències amb suspens, perquè Ter Stegen ha estat a punt d’aturar-lo.
Encara quedaven cinc minuts més l’afegit però no ha aparegut l’ombra de Roma. El Barça no tan sols ha defensat bé, sinó que també ha estat a punt de fer el tercer. Messi ha deixat sol Denis, que no ha estat capaç de sentenciar el matx. Els de Valverde han sabut patir i han tornar a aixecar-se després d’una patacada. L’equip continua fent-se gran i va camí del doblet. De moment, ja han aconseguit el rècord de jornades invictes amb 39 partits.
L’anàlisi de les reaccions del Barça – València
