El ciclocròs va néixer com a esport a mitjans del segle XX. Les proves es disputen a la tardor i a l’hivern i es tracta de donar voltes a un circuit que combina asfalt, camins i prats, a més, els ciclistes han de superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, que obliguen el corredor a baixar de la bicicleta per superar-los. En els seus inicis, el ciclocròs es plantejava com la preparació hivernal dels ciclistes en ruta, però actualment ja és una disciplina per ella mateixa. El Roger Castillo, de la revista ‘Fosbury’, ens aproparà les caracterísitques d’aquest esport i ens descobrirà secrets del ciclocròs.
La Copa del Món de ciclocròs
Al mes de desembre s’arriba a l’equador de la Copa del Món de ciclocròs, que consta de 16 proves. Els grans dominadors del mundial són els ciclistes belgues i dels Països Baixos, que ocupen les primeres posicions a la classificació general. La UCI, Unió de Ciclista Internacional, treballa perquè el ciclocròs sigui olímpic.
Una de les millors ciclistes de tots els temps és la neerlandesa Marianne Vos. La corredora participa en les tres modalitat de ciclisme —ruta, pista i ciclocrós— i ha estat campiona del món de les tres. Ha guanyat set vegades el mundial de ciclocròs i també s’ha penjat la medalla d’or olímpica en carretera i pista. Tot un exemple de versatilitat i polivalència.
El ciclobol
El Roger Castillo també ha descobert un esport força desconegut, el ciclobol. Es tracta d’una combinació de ciclisme i futbol. És un esports força popular a l’Europa central.
