Albània ha aconseguit classificar-se per a l’Eurocopa d’Alemanya 2024 amb els tècnics Silvinho i Zabaleta a la banqueta. Repassem amb Àlex López, de la revista ‘Panenka’, la seva classificació i alguns dels vincles que guarda la selecció albanesa amb la ciutat de Barcelona.
La sorprenent classificació de la selecció albanesa
En una fase de classificació en la qual han quedat fora seleccions com Suècia, la Noruega d’Odegaard i Haaland i la Polònia de Lewandowski, Albània ha aconseguit la fita d’accedir a la fase final del torneig. El petit i jove país balcànic és tot un exemple de com es poden aconseguir grans èxits sense massa recursos, ja que la seva és una selecció sense grans estrelles però amb un grup unit i compromès.
El vincle Barcelona-Albània
El tècnic encarregat de dur la selecció albanesa a l’Eurocopa del 2024 ha estat l’exblaugrana Silvinho, ajudat per la seva mà dreta, l’exespanyolista Pablo Zabaleta. Tots dos van coincidir al Manchester City després de les seves respectives etapes a Barcelona. Silvinho ha begut de grans entrenadors com Rijkaard, Guardiola i Mancini, fet que queda palès en la manera de jugar dels seus futbolistes, que sempre volen practicar un joc alegre i vistós. Un dels habituals a les convocatòries del tècnic brasiler és el blanc-i-blau Keidi Bare, que malgrat no ser sempre titular, té un rol important al combinat balcànic.
Algunes figures de la selecció albanesa
Iván Balliu, jugador del Rayo Vallecano, és natural de Caldes de Malavella i juga amb la selecció d’Albània. El lateral del Rayo va passar per les categories inferiors del Barça i va arribar a debutar amb les inferiors d’Espanya, però a través d’un vincle que fins fa cinc anys el futbolista no coneixia ha acabat jugant amb el país balcànic. Balliu es va assabentar per xarxes socials que el seu rebesavi era albanès i, posteriorment, va rebre la trucada de la selecció albanesa amb l’oferta de representar-la, la qual va acabar acceptant.
El cas de Myrto Uzuni és ben diferent. El jugador del Granada és natural d’Albània, però va haver d’emigrar a Grècia. Allà es va anar guanyant la vida fregant plats, fent habitacions i de repartidor alhora que practicava la seva gran passió: el futbol. Quan va complir la majoria d’edat, va tornar a Albània per jugar a futbol, però allà va durar poc; Uzuni va recalar en un equip croat i, posteriorment, al Ferencváros hongarès, on va tenir l’oportunitat de jugar la Champions i de protagonitzar l’acció per la qual és més conegut: celebrar un gol davant Cristiano Ronaldo imitant la icònica celebració del portuguès.
