El novembre acostuma a ser un mes plujós a Barcelona. Segons la mitjana, es recullen a l’entorn de 60 litres. De moment, enguany, la pluja ha estat molt escassa. El 4 de novembre va ser el darrer dia que va ploure a la ciutat. Van caure set litres al Poblenou o nou a la Zona Universitària.
En el conjunt del país el darrer episodi de precipitació més o menys general es va produir ara fa un mes, cap al 18 i 19 d’octubre. La sequera, malauradament, ve de lluny. L’estiu ha estat fins i tot eixut als Pirineus, on sovintegen normalment les tempestes, cosa que ha afectat també les reserves d’aigua.
Estat actual dels embassaments
Enrique Velasco, cap de Departament de Gestió de Recursos Hídrics de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha explicat a ‘El matí de Barcelona’, a betevé 91.0 fm, que els embassaments catalans han notat les conseqüències d’un estiu sec i es mouen actualment al voltant del 50 % en general. En relació amb l’any passat, però, el balanç és similar: el novembre del 2016 es trobaven al 53 % de capacitat i ara volten 52 %.
Segons l’expert de l’ACA, no és una situació preocupant. Si bé és cert que no ha plogut a la tardor, abans de la campanya d’estiu encara tenim al endavant les possibles pluges abundants de la primavera. A més, disposem de l’ajuda de les dessalinitzadores.
El paper de les dessalinitzadores
Velasco ha explicat que quan els embassaments estan plens les dessalinitzadores treballen a un ritme baix, però que el ritme s’intensifica quan les reserves dels pantans minven. A principi de novembre les dessalinitzadores servien les necessitats d’aigua a unes 700.000 persones, actualment ho fan a l’entorn de 1.500.000 persones i a finals de mes es preveu que donaran servei a uns 2.000.0000 de persones.
Les dessalinitzadores són una eina important, perquè redueixen la demanda d’aigua dels embassaments. Actualment disposem de dues dessalinitzadores amb una participació significativa en la gestió de tots els recursos.
Potabilitzar l’aigua del mar té un gran cost energètic, és per això que s’ha de dosificar l’ús de les dessalinitzadores. Un cop s’ha extret la sal de l’aigua, convé tornar-hi a aportar les sals minerals. L’aigua té més bona qualitat de base i es nota en gust.
En el supòsit que no plogués a partir d’ara – ni el que resta de tardor, ni a l’hivern ni a la primavera- suposaria un impacte sobretot en el cas de l’aigua destinada al regadiu, no en la destinada al consum humà, que continuaria garantida.
A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera a Enrique Velasco a ‘El matí de Barcelona’:
