El reial decret llei que el Govern ha aprovat redueix de 45 a 33 dies de sou per any treballat la indemnització en cas d’acomiadament improcedent, amb un límit de 24 mensualitats. Fins ara aquesta indemnització només era així en els contractes de foment de l’ocupació. El canvi no té efectes retroactius: els treballadors acomiadats a partir d’ara cobraran 45 dies per any treballat abans d’aquest decret, més 33 dies per cada any que segueixin treballant a partir d’ara, amb un límit total de 42 mensualitats (com fins ara).
Si l’acomiadament es basa en causes objectives, la indemnització seguirà sent de 20 dies per any treballat. Per evitar més conflictes als jutjats, aquestes causes estaran més tipificades que fins ara: una serà que l’empresa vegi caure els seus ingressos durant tres trimestres (fins ara havien d’acreditar pèrdues).
Contracte indefinit de suport als emprenedors
El Govern ha renunciat a la idea de simplificar el mercat laboral amb un contracte únic i, en canvi, ha creat un nou tipus de contracte indefinit que permetrà als autònoms i les petites i mitjanes empreses contractar treballadors a l’atur en millors condicions. El primer any tindran una bonificació fiscal equivalent a la meitat del subsidi que cobrava l’aturat. Durant aquest any, el treballador estarà a prova i podrà seguir cobrant una quarta part del subsidi d’atur. Amb el primer contractat d’aquest tipus que tingui menys de 30 anys, les empreses s’estalviaran 3.000 euros més en impostos. A més, si la persona contractada té menys de 30 anys, l’empresa gaudirà d’una bonificació de fins a 3.600 euros en quotes a la Seguretat Social. I si és un aturat de llarga durada, fins a 4.500 euros.
Una altra mesura en favor dels emprenedors és que les empreses amb menys d’un any d’antiguitat no hauran d’indemnitzar els treballadors que acomiadin. El segon any, les indemnitzacions queden limitades a 20 dies per any treballat i només a partir del tercer any poden arribar a pagar 33 dies per un acomiadament.
El reial decret llei, que entrarà en vigor immediatament i després serà convalidat pel Congrés dels Diputats, reconeix el dret a la formació dels treballadors. Tothom que tingui més d’un any d’antiguitat tindrà un permís retribuït de 20 hores a l’any.
També es reconeixen per primer cop els drets dels teletreballadors, que hauran de cobrar igual que els que treballin de forma presencial i hauran de ser informats de qualsevol oferta de feina que es generi físicament al centre de treball.
Les empreses de treball temporal podran actuar com a agències de col·locació privades, sempre que no cobrin res als treballadors.
El Ministeri de Treball també vol impulsar que els aturats que estiguin cobrant el subsidi duguin a terme “serveis d’interès general en benefici de la comunitat”, mitjançant convenis de col·laboració amb les administracions públiques.
16 reformes laborals en només 32 anys
El procés de reformes laborals a Espanya va començar el 1980 amb la signatura de l’Estatut dels Treballadors. Un text que blindava el treballador indefinit i establia les bases de la indemnització per acomiadament via expedient de regulació d’ocupació. La indemnització era de 45 dies per any treballat en els casos improcedents i de 20 per als que es justifiquessin.
Per incentivar l’ocupació, el 1984 es va obrir la porta a la contractació temporal. Els contractes podien anar dels sis mesos als tres anys amb indemnitzacions de 12 dies. El 1994, es va suprimir aquest tipus de contracte, però en canvi, es van legalitzar les empreses de treball temporal.
El 1997, un any després de l’arribada del PP a La Moncloa, va néixer el contracte de foment de la contractació indefinida, que va rebaixar la indemnització de 45 dies a 33 per a sectors molt concrets de la població (menors de 30 anys que hagin passat el darrer a l’Inem i majors de 45 anys). Més tard, però, el 2001 aquest contracte es va ampliar a altres col·lectius. La primera reforma laboral de Zapatero va arribar el 2006 amb la restricció de l’encadenament de contractes. A partir d’aleshores, al cap de dos anys, el treballador havia de passar a indefinit.
Però no va ser fins a 2010 que el Govern del PSOE va aprovar la reforma més àmplia, en què es va abaratir l’acomiadament. Ho va fer amb la inclusió d’encara més sectors als contractes fixos amb indemnització de 33 dies. També es va facilitar l’acomiadament procedent, amb indemnitzacions de 20 dies quan l’empresa tingués pèrdues. Totes aquestes mesures van costar a Zapatero la convocatòria d’una vaga general. Una possibilitat que ara Rajoy no descarta que també li vingui a sobre.
