Un 26,4 % dels habitatges en lloguer permanent de la ciutat de Barcelona pertanyen a propietaris amb més de 15 habitatges, segons un estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. Això vol dir que, en números absoluts, els grans tenidors posseeixen 56.307 habitatges dels 212.291 que formen el parc de lloguer amb fiances dipositades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl).
En total, es calcula que hi ha 100.020 propietaris, és a dir, que cadascun té, de mitjana, 2,1 habitatges de titularitat en règim de lloguer. La majoria, un 46,7 % dels propietaris, tenen entre un i dos habitatges, i el 63 % són persones físiques, mentre que el 37 % restant són empreses, administracions públiques o entitats sense ànim de lucre.
Entre els grans tenidors dels pisos de lloguer, només el 19 % correspon a persones físiques, mentre que el 81 % restant pertanyen a altres tipus de propietaris. La directora de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Anna Vergés, ha subratllat, a més, que “no tenim informació sobre els fons voltor” i que “no podem saber si aquestes empreses estan associades a grups empresarials més grans”. Les administracions, tant la catalana com la municipal, fa temps que pressionen perquè aquests grans tenidors assumeixin una part del lloguer de les famílies més vulnerables.
El parc de propietat, més atomitzat
L’informe de l’Observatori també ha analitzat el conjunt del parc d’habitatges de propietat de la ciutat, que s’estima que està format per un total de 780.775 habitatges, a partir de les dades del cadastre municipal de gener del 2019. Es tracta d’un parc molt “atomitzat”, en mans de 514.978 propietaris i una mitjana, per tant, de 1,5 habitatges per titular.
El 69 % del parc està en mans de propietaris que tenen entre un i dos habitatges. Mentre que només un 13,9 % (108.264 pisos) és en mans de grans propietaris (és a dir, que tenen més de 15 habitatges).
El 84,3 % dels pisos pertanyen a persones físiques i el 15,7 % a altres tipus de propietaris. En concret, l’11,4 % pertany a persones jurídiques, l’1,6 % a administracions públiques i, la resta, a entitats sense ànim de lucre o d’altres. Els habitatges de titularitat pública es concentren als barris més perifèrics, mentre que els dels grans tenidors són sobretot a les zones més cèntriques de la ciutat.
