Miquel Santalices
és un dels dos copropietaris d’Eroica Caffè, un bar restaurant situat a la Dreta de l’Eixample inspirat en les curses ciclistes i que s’ha convertit en un lloc de referència per als amants de la bicicleta a la ciutat de Barcelona. Una “petita empresa“, segons Santalices, amb vuit treballadors i que, abans de la crisi del coronavirus, facturava uns 40.000 euros al mes que li “permetien pagar despeses”.
Segons el responsable d’aquest establiment, la pandèmia els va enxampar quan tot just “les rodes començaven a desenganxar-se del terra” i, seguint amb el símil aeronàutic, “de sobte, un vent de babord ens llença contra la torre de control“. Així és com recorda el Miquel el dia en què van llegir a la premsa que, a partir del 14 de març, ja no es podrien obrir els restaurants. “Teníem les neveres plenes i el personal a ple rendiment i els vam haver de comunicar que l’endemà no obríem”, explica.
Els ERTO, “l’única ajuda”
Santalices assegura que els ERTO han estat “l’única ajuda” que han rebut les empreses, perquè els ha permès “mantenir un valor essencial, que és el personal“. Tota la resta, diu, “han estat notícies poc fiables i no gaire realitzables“.
Respecte als crèdits ICO, “no és una ajuda”, afirma el Miquel, perquè “si al mes de febrer haguéssim anat a un banc a demanar un crèdit, no ens n’haurien concedit cap“. I afegeix: “És una ironia que, dos mesos després en una situació de crisi econòmica en què haurem d’afrontar les pèrdues per tres mesos d’inactivitat, llavors concedeixin crèdits”. Pel copropietari de l’Eroica, “és com tornar a l’inici, molt més cansat i amb una càrrega superior“.
