Tres, quatre o cinc persones en una habitació d’hotel no és tan comfortable -ni autèntic – com instal·lar-se a un pis sencer a Gràcia, de terra hidràulic i grans finestrals de fusta i, a més, amb tots els electrodomèstics necessaris per preparar unes farinetes o escalfar un biberó. Semblants característiques tenen els altres dos pisos de l’Eixample o un quart que té Kid & Coe a Sants–Montjuïc. Els llitets tenen baranes; els prestatges, contes infantils, no hi falten les trones i, fins i tot, disposen de cotxets de passeig.
El web va obrir a la tardor i ja té 300 cases a 68 punts del planeta, des de Barcelona, fins a Nova York, Sidney o les Galàpagos, amb estades mínimes d’un dia. Són la versió familiar d’Airbnb.cat, que també treballa a tot el món fent de mitjancer entre turistes i propietaris d’habitatges i que fa tot just una setmana va ser sancionada per la Generalitat per comercialitzar apartaments turístics il·legals i per considerar que es fa competència deslleial a la resta del sector.
