Els impulsors del projecte de la quarta pista de l’aeroport de Barcelona-el Prat situada a sobre del mar han assegurat que la preservació del medi ambient ha estat en tot moment al centre de la iniciativa. “És una proposta radicalment millor que destruir la Ricarda“, ha assegurat Andreu Mas-Colell, economista i membre de l’equip que ha ideat la proposta, que ha afegit que es tracta d’una proposta “brillant” i “seriosa”. La iniciativa, però, és només una idea i no un projecte pròpiament, segons han matisat en la presentació que s’ha fet aquest dimarts, i pretén sobretot ampliar el debat i “sortir de la proposta d’Aena”, que Mas-Colell ha qualificat de pedaç.
El grup també ha avisat que si es descarta prematurament la seva idea d’ampliació, valorada en uns 2.000 milions d’euros, Barcelona pot acabar necessitant un aeroport tot nou d’aquí a uns deu anys, quan ja no quedi espai i s’hagi de construir a desenes de quilòmetres de la capital.
Més vols intercontinentals
L’equip impulsor, integrat per enginyers, economistes i ecòlegs, defensa la necessitat d’incrementar significativament el nombre de vols intercontinentals que operen a Barcelona —creuen que cal passar de 18.000 a 30.000— per connectar la ciutat amb pols industrials i tecnològics internacionals. Per fer-ho realitat, diuen, és imprescindible tenir dues pistes de 3.500 metres.
Aquest increment, però, no comportaria un augment de passatgers en el còmput total, ja que la proposta inclou derivar als aeroports de Girona i Reus la gran majoria d’operacions de distàncies més curtes, com els vols europeus. Consideren que aquests passatgers, que no tenen interconnexions amb altres vols, podrien arribar a la ciutat en 30 minuts gràcies a les connexions amb AVE projectades per als propers anys.
La novetat, una pista sobre pilones
La gran novetat de la iniciativa és que la pista no estaria suportada sobre una illa artificial —com passa als aeroports de Kansai (el Japó) i Hong Kong— sinó sobre el que han anomenat un “bosc de pilones”. Això permetria una construcció molt més ràpida —quatre anys en lloc de 10— i un impacte ecològic molt menor. Tot i això, asseguren que es tracta d’un sistema perfectament provat en la instal·lació, per exemple, d’aerogeneradors marins.
A 10 metres sobre el mar
La pista d’enlairament, sostinguda per pilones, estaria situada a 10 metres sobre el nivell del mar, de manera que seria més respectuosa amb el medi ambient perquè no generaria interferències en l’onatge ni en els corrents marins. A més, s’han tingut en compte els registres d’onatge a la zona i les previsions d’increment del nivell del mar per garantir que en el futur la infraestructura no quedi obsoleta.
Tot i això, el càlcul dels enginyers és que l’energia de les onades que arribaria al litoral es reduiria un 30 %. D’això, però, consideren que se’n podria treure avantatge per reduir la regressió que pateix el litoral, especialment pels corrents de nord a sud. A més, es generaria una zona d’aigües més tranquil·les entre la plataforma i el litoral que es podria aprofitar per afavorir la replantació de la posidònia amb unes taxes d’èxit més altes que les habituals.
Menys soroll i més biodiversitat
Segons els ideòlegs de la iniciativa, la ubicació a 1,5 km del litoral evitaria les molèsties per soroll a les poblacions més properes com Gavà i Castelldefels. A més, consideren que l’impacte visual des del litoral seria molt limitat.
D’altra banda, la idea preveu recobrir les pilones amb material calcari per afavorir la creació de petits ecosistemes, que enriquirien la flora i la fauna de la zona. Joan Domènech, ecòleg, també ha tret importància a la creació de zones de penombra i de foscor en el fons marí que generaria la plataforma. Segons Domènech, l’alternança de zones amb diferent intensitat de llum afavoriria encara més la biodiversitat.
Crítiques al projecte
Tot i això, les veus crítiques amb el projecte no s’han fet esperar. La plataforma Zeroport, per exemple, considera que és un projecte insostenible i massa car. Tot i que la Generalitat diu que l’estudiarà, en l’àmbit municipal Colau ha considerat que va “contra el sentit comú” i Collboni l’ha rebutjat.
