Tenir una feina ja no és cap garantia per no caure en la pobresa. És la conclusió més destacada a què arriba l'estudi. La precarització del mercat de treball, amb salaris més baixos i contractes temporals o a jornada partida en són les principals causes. Treballar en determinats sectors, com l'agricultura o la construcció, n'eleva els riscos. XAVIER RIUDER director de l'informe "Hi ha una generalització del risc de pobresa. Poques persones poden considerar que no es trobaran en una situació com aquesta." L'informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya també denuncia que el sistema de protecció social s'orienta a les persones sense feina, però no cobreix els nous perfils de pobresa. I les retallades no hi ajuden. Per això reclamen a l'Administració que prioritzi les polítiques actives d'inserció laboral. XAVIER RIUDER director de l'informe "L'Estat del Benestar té un seguit de dèficits, un de cobertura sobretot per les famílies quan tenen una baixa intensitat en l'àmbit laboral i després també d'intensitat, tot i això ho estem veient amb les llars amb fills, amb persones dependents, que reben prestacions però no són suficients." Entre les recomanacions que fa l'estudi hi ha la creació d'una nova ajuda per a aquelles persones que han quedat fora de la renda mínima d'inserció.

La pobresa s’associava, fins fa no gaire temps, a les situacions d’atur o factors d’exclusió social. La manca de feina continua sent un factor de risc, ja que el 30,3% dels aturats corren el risc de caure en la pobresa. Però també persones amb feina s’estan veient abocades a situacions de vulnerabilitat econòmica: el 13,7% de les persones que tenen feina poden acabar patint mancances materials malgrat estar en actiu.

Entre els més susceptibles de caure per sota del llindar de la pobresa destaquen les famílies amb fills a càrrec i en les quals tots els membres han perdut la feina, el risc d’aquestes augmenta fins al 59%. Aquest tipus de llars s’han multiplicat per cinc des de 2007 a Catalunya i se situen en 266.800 famílies.

Entre els ocupats, els que corren un risc més gran són els que tenen un contracte temporal o a temps parcial, els autònoms, els empleats d’empreses petites i els poc qualificats, així com els que pertanyen a sectors castigats per la crisi com l’agricultura o la construcció.

Per evitar que la situació s’agreugi, el CTESC ha formulat 50 propostes entre les quals hi ha l’augment de recursos i programes de protecció, així com la possibilitat de combinar el cobrament parcial de la renda mínima d’inserció amb contractes d’ocupació temporal o mitja jornada quan aquesta retribució no sigui suficient. També demanen una millora en l’assessorament per a la recerca de feina i plantejar la reinserció de les persones en el mercat laboral com una “inversió”.