La reforma laboral va néixer amb un objectiu clar: fomentar la flexibilitat interna per oferir als empresaris més opcions abans d'acomiadar ningú. Es tractava de facilitar reduccions de jornades o rebaixes salarials, per afavorir que els treballadors poguessin mantenir la feina, si bé en pitjors condicions. La mesura també pretenia fomentar la contractació indefinida vers la temporal. I per això es va crear el polèmic contracte per a emprenedors, amb acomiadament lliure el primer any. A més es va abaratir l'acomiadament fins als 20 dies per any treballat quan les empreses tinguessin caigudes d'ingressos. Els resultats, però, no són els que s'esperaven: aquest any el nombre d'ocupats s'ha reduït de 850.000 persones, la taxa d'atur ha crescut més d'un 13%, l'acomiadament per causes objectives, el de 20 dies, s'ha enfilat un 49% i segons les últimes dades, del novembre, els expedients de regulació d'ocupació s'han incrementat un 66% respecte al mateix període de l'any anterior. A més, nou de cada deu contractes han continuat sent temporals. Pels sindicats la reforma només ha aconseguit empitjorar la situació dels treballadors. El Govern espanyol, en canvi, creu que la reforma ha estat bona i calcula que ha evitat uns 30.000 acomiadaments.
El 10 de febrer de 2012, el Consell de Ministres va aprovar la reforma laboral amb l’objectiu de donar eines perquè els empresaris no es veiessin obligats a acomiadar personal. Es tractava de fomentar la flexibilitat interna, facilitant reduccions de jornades o rebaixes salarials, per afavorir que els treballadors poguessin mantenir la feina, si bé en pitjors condicions. També pretenia potenciar la contractació indefinida amb mesures com el contracte per a emprenedors (que inclou acomiadament lliure durant tot el primer any) i l’abaratiment de l’acomiadament a 20 dies quan les empreses encadenessin tres trimestres consecutius de davallades d’ingressos.
El Govern espanyol va dir aleshores que era una reforma justa i equitativa que afavoriria els empresaris però també els treballadors, que segons l’executiu, mantindrien la seguretat laboral i els nivells de protecció social. Un any més tard, però, les xifres corroboren els pitjor presagis tant dels sindicats com de l’oposició, no només al voltant de la destrucció de feina sinó també en el terreny de les relacions laborals: nou de cada deu contractes continuen sent temporals i molts treballadors han vist minvar la protecció dels convenis.